Si us dic caixes i infants, quina imatge us ve al cap? Doncs això, amb la imaginació al capdavant les caixes poden esdevenir qualsevol cosa i és una joguina molt econòmica, per no dir gratuïta i amb milions de possibilitats, des de construccions, castells, fortificacions, cotxes, amagatalls, escales, casetes, garatges, cuinetes, tractors amb pala i tot, caixes sensorials, jocs d’encaixos i punteria, etc. I és que de ben segur que heu sentit a dir que per reis els nens han acabat jugant amb la caixa i passant del regal de dins. Com pot ser això? Doncs molt fàcil, perquè el material o objecte que sigui més versàtil i menys definit dóna més possibilitats de joc i, per tant, els infants no se’n cansen tan aviat. Donar peu a la imaginació és una aposta segura per passar-ho d’allò més bé i sinó proveu-ho, però sense manies ni vergonyes fent que surti el vostre nen interior.

“el material o objecte que sigui més versàtil i menys definit dóna més possibilitats de joc”

I d’això us vull parlar, de jocs amb cost econòmic o no, però que fomentin precisament la creativitat de l’infant i de qualsevol que s’animi a jugar:


Arc de Sant Martí de Grimm’s

Considerada unArco-Iris-De-Maderaa joguina típica de la pedagogia Waldorf, està feta de fusta i pel seu disseny corbat i de colors dóna moltíssimes possibilitats tan de composicions com per recrear elements simbòlics. Hi ha diferents mides però el que és més recomanable és el gran, ja que té més peces i, per tant, més versatilitat. S’ha de tenir en compte que hi ha imitacions però aquesta marca treballa amb fusta de gran qualitat i té una textura un pèl rugosa que fa que les peces no rellisquin entre sí, important a l’hora de fer construccions i torres.

Pedres, talls i trossos de branques d’arbre sec

eco-blocs

 

Aquest tipus de material ben polit i tallat podria substituir el típic joc de peces de construcció però amb un plus, que és material natural i que en tenir el color natural i no estar pintat de colors, permet que tingui més possibilitats. Es poden comprar, però a un preu bastant elevat des del meu punt de vista.

 

Cubs apilables

cubs-apilables-grans

És recomanable que siguin de fusta per ser un material noble, però no és tan imprescindible com amb l’Arc de Sant Martí. Amb els cubs, també hi ha diverses utilitats, des de encaixar-los un dins l’altre, apilar-los, fer composicions i si ja han perdut l’interès, es reutilitzen com a contenidors decoratius per casa.

 

 

Caixa d’eines o banc de fusteria

Hi ha molts productes enfocats al joc simbòlic com cuinetes, caixa d’eines, botiguetes, etc. però majoritàriament estan fetes de plàstic o fusta. Jo us proposo un exercici de valentia i comprar eines de veritat però de la mida adequada per cada nen i que no siguin perilloses, per exemple: llimes, martell, tornavís, llapis i regle o metro, clau fixa amb cargols i femelles de rosca, trossos de fusta o metall amb forats per a poder enroscar els cargols o fer algun invent tipus “Mecano”, trossos de fusta per poder llimar i fer formes, paper de vidre, un nivell, un cargol per poder subjectar les peces, etc. Si se’ls dóna un vot de confiança comprovareu que en no estar tan limitats amb eines i resultats, s’estan molta més estona jugant i creant, i al mateix temps, se’ls descobreixen oficis i la possibilitat de manipular “com els grans”. Això no té preu!

Així doncs, a divertir-se i ja m’explicareu si us funciona com a mi.

 

I per trobar coses a fer en família i pels petits de la casa, podeu cercar espectacles a la web de la Fundació Xarxa d’Espectacle Infantil i Juvenil de Catalunya, a la Petit Bcn i a Jove Espectacle.

AnteriorCineclubVic
SegüentAquest divendres al cinema…
Avatar photo
Em dic Anna Prat i Fontseca, tinc 34 anys i sóc mare d’en Guiu, nascut el 23 de desembre del 2014, i parella d’en Xevi, un company de vida que em fa créixer i estimar el dia a dia i apreciar els petits detalls que la vida ens brinda. He de dir que em va costar molt saber què volia ser de gran, ja que sóc mestra d’educació infantil amb menció d’art a l’escola, integradora social i intèrpret de llengua de signes. Amb el temps m’he adonat que el camí que he recorregut tan a nivell educatiu com laboral, ja que tinc experiència en el món de l’educació i el lleure i en educació especial, m’han ajudat a sentir-me preparada i valenta per iniciar aquest projecte amb confiança i seguretat: “Carantoines, mare de dia a Tona”. Neix el setembre de 2015, ja que em permet ser la mestra i la mare que visualitzo en el meu ideal i al mateix temps conciliar la vida laboral i familiar tan de la meva família com de les famílies que confien i confiïn en aquest projecte. I amb aquest projecte al damunt, se'm convida a escriure a L'Escriba cada quinze dies sobre el que més m'agrada: criança, infància, educació, literatura infantil, activitats i experimentacions sensorials i altres temes relacionats.