Un irlandès petit, amb gorra de beisbol i un ull tapat va aixecar el braç i va dir: “Em dic John Ford. Faig pel·lícules de l’Oest.” Aquesta presentació, la va pronunciar als anys cinquanta a la reunió de la Lliga de Directors. Allà Cecil B. De Mille va criticar durament Joseph L. Mankiewicz, ja que el va titllar de comunista i antipatriòtic en plena i històrica “caça de bruixes” de l’era McCarthy, i en Ford el va recriminar amb un sonat: “no m’agrades, C.B., i no m’agrada el que has dit avui aquí d’ell.”
Peter Bogdanovich, crític i director de The Last Picture Show (1971) o Paper Moon (1973), va realitzar-li l’any 1967 una magnífica entrevista recollida en el llibre que comentem em aquí. Un clàssic de la literatura cinematogràfica, amb anècdotes i reflexions sobre seu gran llegat: persona i personatge, vida i cinema. Anys més tard, el 1971, Bogdanovich i Ford es tornarien a trobar per a l’entrevista del fantàstic documental Directed by John Ford. En l’anàlisi de l’obra de John Ford, amb més de 135 pel·lícules que van des del cinema mut al sonor i des del blanc i negre al color, hi ha un tema que sovint es repeteix: la glòria en la derrota. És a dir, la lluita fins al darrer alè. De fet, el seu cinema és admirat per generacions de cinèfils i cineastes com Orson Welles, que quan li van preguntar quins directors l’atreien més va dir: “… els vells mestres. Vull dir John Ford, John Ford i John Ford. Quan Ford treballa bé se sent que la pel·lícula s’ha mogut i ha respirat en el món real”.
Voleu endinsar-vos en la seva manera de fer cinema? Us proposem aprendre d’ell amb 15 cites del llibre seleccionades per conèixer millor al director que feia pel·lícules de l’Oest, l’home és Història del Cinema:
1.
“Es pot assenyalar amb el dit als productors, als vàters i a la pastisseria francesa.”
2.
“Considerava a tots els muntadors, els músics i als d’efectes de sonors com a mals necessaris (…). Mireu, la pel·lícula està acabada. Sé que tractareu de fotre-la, posareu massa música, o la tallareu massa o massa poc, o el que sigui, però tracteu de no espatllar-la, perquè crec que és una bona pel·lícula.”
3.
“Si teníem una baralla a tirs, la discutíem amb algú que hagués estat xèrif – com Pardner Jones- i ens deia com es feien les coses. En el cinema mut no teníem trucatges; si calia llevar-li a algú un got de la mà d’un tret, Pardner s’encarregava d’això, amb un rifle.”
4.
“D.W. Griffith va influir sobre tots nosaltres. Si no fos per Griffith, probablement estaríem en la fase infantil del cinema. Ell va ser qui ho va començar tot: va inventar els primers plans i un munt de coses que fins llavors no se li havien ocorregut a ningú. Griffith va ser el que va fer que això es convertís en art, si és que es pot dir art.”
5.
“A mi m’agrada que les ombres siguin negres i la llum del sol blanca. I m’agrada posar algunes ombres en la llum.”
6.
“Em vaig crear la fama de ser un home dur, cosa que no soc. Puc ser dur amb un productor executiu i ser maleducat amb el cap de l’estudi, però mai amb la meva gent; crec que m’estimen tots.”
7.
“Monument Valley? Havia sentit parlar d’ell. Havia passat una vegada per allí, quan passava amb cotxe per Arizona, pel camí de Santa Fe, Nou Mèxic.”
8.
“Hi ha algunes pel·lícules, com The quiet man, que exigeixen color, no coloraines, sinó un color blanc i boirós. Però per a una bona història dramàtica prefereixo, amb molt treballar, en blanc i negre; probablement pensarà vostè que estic antiquat, tanmateix per a mi, el blanc i negre és la fotografia de veritat.”
9.
“Hi ha glòria en la derrota? Bé, crec que es tracta d’una coincidència, encara que és una cosa meravellosa pensar-ho. Tota guerra en la qual participés jo, sempre la guanyem. M’agrada això. (…) Clar que van ser gloriosos en la derrota a Filipines: van continuar lluitant!”
10.
“Jo vaig conèixer a Wyatt Earp. En els primers dies del cinema mut venia un parell de vegades a l’any a visitar amics, vaquers que havia conegut en Tombstone, dels quals hi havia molts en la meva companyia. (…) li donava una tassa de cafè i ell m’explicava el combat en l’O.K. Corral.”
11.
“L’única cosa que he tingut sempre ha estat un bon ull per a la composició.”
12.
“És la nova direcció. És divertit veure com surten aquests xavals de Nova York, (…), i el primer que fan quan venen aquí és oblidar-se de l’argument, oblidar-se de la gent, oblidar-se dels personatges, oblidar-se del diàleg i concentrar-se en aquesta nova i meravellosa joguina que és la càmera.”
13.
“En general, em fot la música en les pel·lícules, una mica per allí i per allà, al principi i al final (…). No m’agrada veure un home en el desert, morint-se de set, recolzat per l’Orquestra de Filadèlfia.”
14.
“Mai prenc una escena des de diferents angles. No, perquè els actors es cansen, es “refreden” i perden l’espontaneïtat.”
15.
“El bon guió no existeix. Els guions són diàlegs, i a mi no m’agrada tanta xerrameca. Sempre he tractat d’expressar les coses visualment.”
