Em vaig topar amb aquest llibre de forma inesperada. Un dia, tornava de la feina a deshora. M’esperaven quaranta minuts de cotxe fora de l’horari habitual, i en un intent d’agafar-m’ho amb positivitat vaig intentar gaudir del passeig tot escoltant la ràdio. I va ser llavors quan vaig sentir que parlaven de llibres, i més concretament d’aquest llibre de la Gemma Pascual i que edita Comanegra. Les paraules “dones”, “relats” i “perillosament” van captar la meva atenció de manera instantània, i els noms de Rosa Parks, Mercè Rodoreda, Virginia Woolf, Anaïs Nin i Frida Kahlo entre d’altres, em van convèncer del tot.
En aquest recull de relats, Pasqual pren 15 personalitats femenines d’ampli recorregut i bastament conegudes i les converteix en protagonistes d’una història. Però no una història inventada, sinó una anècdota real o un moment de la seva vida que l’autora novel·la amb sobrada mà esquerra i amb una personalitat i un caràcter únic per a cada una d’elles. Perquè cada conte és diferent; estan fets a mida. L’autora ha jugat, amb molt d’encert, a posar-se en la pell d’aquestes dones. Tot plegat, una empresa arriscada que li ha sortit d’allò més bé i que farà les delícies de qualsevol amant dels relats.
Pel que fa al perill que anuncia el títol del llibre, no espereu relats en què les protagonistes es vegin en situacions de vida o mort. L’autora apel·la a la perillositat de la vida mateixa essent una dona agosarada, atrevida i transgressora com totes elles en una època (i encara avui també) en què desviar-se del camí marcat o normatiu comportava rebre insults, algun ensurt, crítiques, rebuig…
De tots els relats, si n’hagués de triar un, em quedaria amb el que protagonitza Caterina Albert. Soc filòloga clàssica i, per deformació professional, m’atrau tot el que tingui a veure amb grecs i romans. Així doncs, m’ha sorprès assabentar-me que l’autora de Solitud tenia una col·lecció formada per antiquíssimes peces arqueològiques i de valor incalculable que li van ser espoliades durant el franquisme i donades al museu d’Empúries. També m’han cridat l’atenció els dedicats a Anaïs Nin, Virginia Woolf o a Emilia Pardo Bazán.
El debut de l’autora en la literatura per a adults és més que satisfactori i esperem que hi hagi més històries amb dones que han viscut o que viuen perillosament. Si més no, tant de bo Pasqual continuï delectant el públic adult amb els seus contes, un gènere difícil i de vegades menystingut.
Agradarà a…
Als que els agradin els llibres de temàtica o tall feminista. També agradarà als amants dels reculls de relats. Fins i tot agradarà als curiosos amb ganes de saber més sobre aquestes dones.
No agradarà a…
Qui no vulgui saber res dels llibres de relats.
