La meva història d’amor amb Les formes del verb anar no comença passejant per una llibreria. Tampoc no va ser un amor a primera vista en veure’l a les mans d’algú, sinó que va arribar un mail d’Angle al correu amb una breu sinopsi que em va fascinar, ja que hi ha pocs autors que avui dia gosin parlar de grans temes actuals. Em va semblar que era arriscat parlar dels refugiats, que es podia caure en el paternalisme o en el populisme. Tots els interrogants em van esperonar i van quedar resolts en les primeres pàgines.

Sinopsi

El protagonista i el guia d’aquesta història és en Richard, un professor de Filologia clàssica recentment jubilat amb una vida anodina que un dia es fixa en un grup de refugiats acampats a la plaça Alexandrplatz de Berlín en senyal de protesta. Poc a poc i gairebé sense adonar-se’n, en Richard es veurà empès a preocupar-se pel destí d’aquestes persones. Així doncs, al llarg de la novel·la podrem veure els obstacles burocràtics als quals s’han d’enfrontar, el rebuig que la societat els mostrarà, les dificultats econòmiques que travessaran… També descobrirem el passat oblidat, el destí incert, els horrors que allotja el mar i com es viu sense saber què passarà demà. A través dels ulls d’en Richard veurem com l’Europa que coneixem no és, ni de bon tros, un ideal de cooperació, d’oportunitats i de solidaritat, sinó un lloc hostil.

Al meu parer…

Em feia por que la novel·la caigués en el paternalisme, en el populisme o fos una mena de relat moralista, però haig de dir que la novel·la supera amb escreix totes les expectatives, ja que mostrant-nos els fets som nosaltres mateixos els que rumiem, veiem, pensem i, finalment, entenem.

A través de les visites que en Richard farà als refugiats, poc a poc, i al mateix temps que el protagonista ens anem endinsant progressivament en la història d’alguns d’ells. Aquest punt de vista i aquest ritme donen al llibre un estil únic que aconsegueix, també poc a poc, anar trencant les nostres idees prèvies sobre els refugiats i penetrar en la nostra part més humana i reflexiva. Passarem d’un Richard que fa quatre preguntes i que rep tres respostes, a un Richard que descobrirà de primera ma dels refugiats els horrors de la guerra, la pèrdua forçada de la pàtria, els horrors que oculta el mar Mediterrani i les dificultats que viuran en terra europea l’Osarobo, en Rufu, l’Ithemba…

Tot i que l’autora no ens parla amb to alliçonador ni ens porta a posar-nos d’una banda o de l’altra, sí que ens porta a reflexionar sobre els problemes que generen els refugiats en un país a nivell polític, social i econòmic; els obstacles que els mateixos refugiats han de superar per poder-se quedar, per poder treballar, per poder menjar; les dificultats que la societat, en aquest cas l’alemanya, ha d’afrontar. Tot plegat una lectura colpidora, emotiva d’aquelles que et fan rumiar i que van més enllà de la darrera pàgina.

Agradarà a…

A aquells que tingueu ganes de reflexionar i de qüestionar-vos idees i posicions sobre un dels grans temes dels últims anys.

No agradarà a…

És un llibre que es llegeix a poc a poc, que es degusta, de manera que no agradarà a aquells que busqueu una novel·la de lectura voraç. Per altra banda, és un llibre que colpeix potser no apte per als més sensibles.

Deixa una resposta: