Han estat molts els pobles que al llarg de la història han passat per la península ibèrica a causa de la seva posició estratègica al mar Mediterrani. I ja sabem de què van acompanyades les conquestes: de transferències lingüístiques, culturals, mestissatge, préstecs lingüístics… Tot i així, és vox populi que els que més petja van deixar, no només en el nostre territori sinó arreu d’Europa, van ser els romans. A través de les seves conquestes al voltant de la conca del Mediterrani no només van imposar-se a nivell econòmic o militar, sinó també a nivell polític, social i cultural. Va ser així com el llatí es va escampar per tots els territoris d’influència romana, on durant segles, es va parlar llatí. Però el llatí, com fan totes les llengües, va anar evolucionant i va anar canviant de boca dels seus parlants. És a així com es van formar les llengües romàniques: el català, el castellà, el francès, l’italià… i és per això que, mutatis mutandis, totes s’assemblen força.
Com que de la caiguda de l’imperi romà han passat molts segles, a priori podem pensar que el llatí ens queda lluny, que és una llengua extinta, una llengua morta, que diuen alguns. Doncs us diré que no. El llatí està molt viu! En el nostre vocabulari encara hi ha un munt de paraules i locucions que provenen directament del llatí i que encara tenen vigència. I si no que l’hi diguin a Anna Casasses, qui amb aquesta adaptació editada per Combel ens proposa conèixer aquelles locucions llatines que encara avui fem servir. Algunes potser són més famoses que d’altres, però n’hi d’altres que les haureu sentit milions de vegades. Qui no ha vist un tatuatge amb lletres ben grosses en què s’hi llegeix carpe diem? Qui no ha tingut mai un lapsus? Qui no ha volgut aconseguir una cosa gratis? Com podeu veure, el llatí és més a prop i més viu del que us penseu…
Així doncs, a cada pàgina d’aquest llibre hi trobem una locució llatina aplicable a alguna situació actual. Aquesta locució està acompanyada d’una breu explicació per explicar-ne l’origen o reflexionar-hi. Aquest conjunt està acompanyat per una exquisida il·lustració de Sara Not que no només embelleix cada pàgina, sinó que plasma, a través de la imatge, el significat de la quarantena de locucions que formen el llibre. I si quaranta us semblen poques, al final hi ha un llarg etcètera de locucions per tal que les descobriu pel vostre compte.
A primer cop d’ull pot semblar que és un llibre per a nens, però en realitat és un llibre del qual tant grans com joves poden aprendre. De fet, com a professora hi trobo molta utilitat i moltes possibilitats de cara a treballar aquest tema a l’aula.
Agradarà a…
De gustibus non est disputandum, però crec que agradarà als curiosos de la llengua.
No agradarà a…
A qui busqui un manual de llengua llatina. Tampoc agradarà a qui la llengua li importi un rave.
