Tenia moltes granes de llegir aquest llibre de Rebecca Solnit editat per Angle que vaig adquirir durant la Setmana del Llibre en Català. Ja sabeu que aquest any m’ha donat fort pels llibres de temàtica feminista i que la meva col·lecció i la meva llista de títols pendents de llegir va creixent i creixent. Adverteixo que ja tinc el proper llibre feminista esperant a la tauleta de nit i espero poder agafar-lo ben aviat.

Sinopsi

Solnit crea aquest assaig partint d’una anècdota viscuda en una festa. Un home, amb to paternalista, li parla d’un llibre molt bo que ni ell mateix no ha llegit. El llibre en qüestió és un llibre escrit per la mateixa Solnit, de manera que el paio no s’adona que està recomanant un llibre a la seva pròpia autora. A partir d’aquí, Solnit retrata una actitud força habitual per part del col·lectiu masculí, és a dir, quan els homes expliquen quelcom a les dones amb una autoritat que ningú els ha atorgat, si bé el simple fet de ser homes.

A Solnit se li atribueix l’encunyació del terme mansplaining, i encara que no sapigueu què significa, segur que les dones que estigueu llegint aquest article us heu trobat algun home que s’ha atrevit a explicar-vos alguna cosa que vosaltres acabeu de dir o que fins i tot vosaltres coneixeu millor que ell. Aquest terme posa de manifest com els homes, amb una confiança donada per la seva masculinitat, limiten l’opinió i desvirtuen els coneixements de les seves companyes femenines tant en l’àmbit personal com en l’àmbit personal. Així doncs aquesta anècdota serveix a l’autora per tocar altres temes que aborda el feminisme amb l’objectiu de ressaltar que al món hi ha un problema de gènere. A més, analitza alguns casos destacats de violència contra les dones entre altres reflexions.

Al meu parer…

És un llibre curt, molt curt. No arriba a les 200 pàgines, però és dens. No m’ha portat feina llegir-lo, però sí m’ha costat copsar-lo. Solnit parla de molts casos de violència que he volgut recuperar, tuits que he volgut veure, escriptors i escriptores que no coneixia i que he volgut conèixer… i, és clar, m’he entretingut a buscar tota aquesta informació per tal de fer una lectura profunda i conscient.

Malgrat que, com he dit, l’autora ens posa molts exemples de casos de violència que ens poden semblar molt llunyans, posa paraules a situacions i pensaments que hem sentit moltes dones en algun moment de la nostra vida. Posa nom a situacions que potser no sabíem com anomenar, descriu sentiments i emocions que potser no sabíem com gestionar i, fins i tot, m’atreveixo a dir que algunes hem arribat a pensar que tot allò era cosa nostra i que, potser, estàvem equivocades. Doncs resulta que no, que això passa molt i a moltes dones.

Per altra banda, l’estil de Solnit és impecable i el llibre està ple de reflexions, metàfores, relacions de conceptes, etc. que no fan altra cosa que enriquir el text. El missatge que vol transmetre l’autora és potent, interessant i valuós, però la forma en què està explicat catapulta el valor de les seves paraules.

Agradarà a…

Aquells que us agradin els llibres de temàtica feminista o vulgueu indagar en el tema. També heu de tenir en compte que no es tracta d’una novel·la sinó d’un assaig.

No agradarà a…

Aquells que la temàtica feminista no us digui res. Si per altra banda us esteu introduint en questa temàtica, potser aquest no és el millor llibre per començar.

Deixa una resposta: