El cas dels homes tatuats, una novel·la escrita a quatre mans per Elvira Andrés i Manel Joan i Avinyó, és la guanyadora del Premi Isabel de Villena de narrativa en valencià dels XXXV Premis Ciutat de València. És una novel·la policíaca ben ordida, mereixedora del guardó i editada per Bromera.

Sinopsi

Stella, una jove investigadora de la policia de Nova York, es veurà forçada a investigar el que la premsa ha batejat com “el cas dels homes tatuats”, i és que un seguit d’homes amb una bona posició social i econòmica apareixen assassinats brutalment i marcats amb uns peculiars alhora que inexplicables tatuatges. Poc a poc, seguint totes les pistes i interrogant un munt de testimonis, Stella i el seu equip s’aniran acostant a l’assassí i a treure’n l’entrellat.

 

Al meu parer…

És una novel·la amb una trama ben ordida. De vegades, les novel·les negres o policíaques, per la complexitat que suposa confeccionar-les, es deixen algun cap per lligar o hi ha alguna pista que el lector no acaba de saber com resoldre. En aquest cas, tot està perfectament ordit i no hi ha cap detall que no hagi estat treballat ni banal.

Un altre dels punts a favor és que l’assassí no el coneixem ben bé fins al final. Sí que hi ha sospites, perquè, com ja he dit abans, no s’explica res que no sigui important per al desenvolupament i resolució del cas. De vegades, la identitat de l’assassí es coneix massa d’hora i llavors tot es basa en explicar les motivacions criminals o en trobar-lo i caçar-lo. Per altra banda, el cas es va resolent poc a poc i les pistes que es van donant tenen sentit i coherència i no apareixen com bolets.

El ritme és molt bo i es combinen bé les parts d’acció amb les parts més relaxades, de tal manera que la novel·la esdevé dinàmica i gens avorrida, però tampoc massa precipitada o vertiginosa. Diria que es llegeix molt bé i força ràpid.

Com a única pega, diria que el personatge de Stella no m’ha agradat. Me la imagino com la típica investigadora de sèrie nord-americana que més que policia podria ser una top-model de revista; un personatge, per al meu gust, poc creïble. També m’hi ha sobrat la relació amorosa entre la protagonista i un seu company d’investigació perquè em sembla una mica forçada.

Agradarà a…

Aquells a qui agraden les novel·les d’intriga i els crims. També agradarà a aquells que busquin una novel·la ràpida i àgil.

No agradarà a…

Si busqueu una lectura molt profunda o un noir molt rebuscat, oblideu-vos-en. Em recorda, en versió llibre, a un capítol de Castle.