Si aneu de viatge i us emporteu llibres, adoneu-vos que viatgeu doblement. Es pot llegir a tot arreu, evidentment, però endur-se a la maleta de viatge un grapat de llibres pot alterar la percepció del viatge. Us heu de demanar si el viatge i el llibre són compatibles. Poden no tenir res en comú o tenir algun vincle. En tot cas, una opció és que no us endugueu gaires llibres perquè aquests poden substituir el sentit del viatge i, per tant, que aquest acabi perdent el seu sentit. Tot el que recomanaria del llibre en la nostra vida rutinària o quotidiana canvia, tanmateix, en el viatge, perquè hi cerquem coses diferents. Jo crec que durant el viatge el llibre ha de jugar un paper secundari, per molt que sigui un clàssic de la literatura, un bestseller triomfador o fins i tot un llibre del qual ens hem enamorat bojament. El llibre pot no ser adequat a tot arreu, i em refereixo a tot arreu que no sigui la nostra vida habitual. Per valorar aquest raonament hem de parlar del temps, perquè el viatge canvia la percepció del temps a la que estem acostumats: rebem molta més informació exterior de paisatges, edificis o gent; el llibre pot bloquejar aquesta informació i que estiguem situats, mentalment i a la vegada, en un tren i a l’antiga Roma de Santiago Posteguillo; en un avió i amb la poesia de Baudelaire; en un vaixell i amb la societat de Terra Baixa de Guimerà; enfilant una muntanya i buscant a Moby Dick o endinsats a la selva llegint l’Orlando de Virginia Woolf. Tot això ens pot semblar fins i tot romàntic, però potser és millor separar els elements esmentats per no barrejar vida i literatura, o sí, barregem-les! Potser volem barrejar-les perquè la nostra manera de ser és barrejar l’univers del llibre amb la nostra ment viatgera. Si és aquest el cas, és bo recomanar se realistes amb el temps que l’hi dedicarem al llibre i endur-nos un o dos no massa llargs, per fer-los compatibles amb el viatge. Valorem els pros i contres d’aquesta convivència durant el temps de viatge. No dic que no ens enduguem cap llibre (jo sempre m’enduc algun llibre quan viatjo) però sí dic que el temps de viatge és per estar atent al viatge, la qual cosa no vol dir que deixem d’estimar els llibres; al contrari: els deixem a casa per tornar a la vida diària amb ells. És meravellós llegir a casa, a la biblioteca o en algun espai del nostre poble o ciutat perquè tenim tot el temps del món per situar-nos més d’un cop en aquests espais i no passa res si els ignorem mentre tastem les paraules de Dickens, Rainer Maria Rilke o Nabókov. Quan viatgem físicament podem triar (que no és trair!) una novel·la ambientada a la ciutat o al país que visitem, la poesia d’un autor o autora d’aquelles terres o llibres sobre la seva història i tradicions. El llibre, doncs, no ha de substituir el viatge però tothom és lliure d’acompanyar-lo amb un llibre que a nosaltres ens aporti un lligam gairebé existencial, o existencial del tot, entre el viatge i aquest llibre. El llibre pot ser un avantatge o un inconvenient. Si no ens distreu del viatge, de l’aprenentatge que és tot viatge i el temps que l’hi dediquem és raonable, aleshores és encertat haver escollit aquell llibre de company de viatge. El viatge ens oferirà altres companys: gent nova, estructures urbanes o rurals noves, cultures noves, etc. Quan comences un viatge, per molt que el programis, has d’estar obert o oberta a l’inesperat, i en certa manera per això marxes de viatge. El llibre també et sorprèn al llarg de la seva lectura, però potser són dos paradigmes diferents, per tal com una cosa és el viatge físic (de cos i d’espais) i l’altra és el viatge (mental) pel llenguatge. Molta gent escolta música, la seva música, mentre viatja, o juga a videojocs amb el mòbil o la tauleta tàctil, però això són distraccions. Quin sentit té el viatge si ja marxes amb el sentit incorporat? És com si a la maleta hi duguessis casa teva en comptes de sortir-ne. La pregunta és: el llibre és imprescindible per al viatge? Només preguntem-nos si és necessari que el viatge ens interpel·li per si mateix o val la pensa que hi afegim elements propis per tal de fer-lo més complet, més total. Què passa si amb el viatge per si mateix no n’hi ha prou? No pot ser que en comptes de viatjar estiguem fent una altra cosa? Viatjar no és desplaçar-nos d’un lloc a un altre o pot no ser-ho sempre. Si ja sabem, d’antuvi, el que rebrem, potser estarem fent turisme o una altra cosa amb menys sentit. Com dèiem al començament, decidim si volem fer un viatge o un viatge doble, i ja ens trobarem si surt bé o malament, si conclourem que ha estat positiu o negatiu. El que és molt important és que el viatge, amb llibres o sense, ens transformi, que remeni la nostra essència amb aprenentatge, meditació o simple i pur plaer. Viatjar amb llibres és una bona opció si la lectura, tan recomanable en qualsevol altra situació, no espatlla el sentit de descoberta que té el viatge. Siguem realistes amb el temps real que podrem dedicar-l’hi al llibre perquè no hem d’oblidar que el temps del viatge el dediquem a canviar, fins i tot diria que a trencar amb l’experiència rutinària, a conèixer noves realitats. El llibre ens situa en el seu univers de sentit, i l’hem de defensar sempre; però la vida també són altres coses; fins i tot diria que vivint el que ens dóna la vida, i el viatge també és vida, entendrem millor el missatge del llibre quan tornem a casa. Els llibres no són una nosa per viatjar, però han de ser apropiats.