No he estat mai a Trieste, però és d’aquelles ciutats que tinc a la llista de visites pendents. Recordo que la hi vaig posar quan vaig estar a la regió d’Ístria, a Croàcia, molt a prop d’aquesta ciutat italiana. Banyada pel mar Adriàtic i frontera amb Eslovènia, Trieste va formar part, des de finals del segle XIV i fins després de la Primera Guerra Mundial, de l’imperi austrohongarès. Una ciutat, doncs, amb molta història i molta literatura. I és precisament d’això que parla l’assaig de Joan Benesiu Trieste, una ciutat a plec de mapa.

Coneixia l’autor perquè n’havia llegit Gegants de gel (2015) i Serem Atlàntida (2019). Aquesta vegada Benesiu no tria la novel·la, sinó un estudi de menys de cent pàgines editat per la Universitat de Barcelona dins la col·lecció Ciutats per Pensar Europa. A les novel·les ja escrivia sobre identitats i territoris i ara ens explica Trieste com a ciutat-idea i ens ajuda a endinsar-nos-hi de la mà d’escriptors i personatges emblemàtics que hi han nascut o viscut, com ara Svevo, Stuparich, Slataper, Joyce o Pahor.

A la mateixa introducció, Joan Benesiu, ja escriu: “Hi ha molta literatura a Trieste i sobre Trieste. Probablement l’assaig més enriquidor i eloqüent sobre la ciutat, la seua literatura i la seua història és el d’Angelo Ara i Claudio Magris, Trieste. Un’identità di frontiera.” I encara cita d’altres textos que també l’acompanyen i l’ajuden a entendre aquesta ciutat port de l’imperi austrohongarès. El valencià afirma que quan hi va arribar per primera vegada l’any 2014 ja va tenir la sensació de ser en una ciutat italiana però amb un esperit austríac.

De mica en mica, i en capítols breus, l’autor explica la història de Trieste del segle XX i reflexiona sobre la triestinitat i sobre la ciutat com a metàfora d’una Unió Europea que no sabem encara cap on anirà en el futur. Es parla de com la ciutat i els seus escriptors van viure el feixisme de Mussolini, de la política d’italianització i de la comunitat eslovena, que segueix essent-hi important. A més, ens descobreix un paisatge urbà amb llibreries i cafès on es reunien els escriptors i que encara es mantenen una mica allunyats del turisme de masses, cosa que cada vegada costa més.

Benesiu, afirma: “No puc deixar de mirar Trieste com el lloc d’una frontissa. Entre l’est i l’oest, entre el món llatí, el germànic i l’eslau, entre la literatura i els negocis, en fi, entre la mar i el no-res.”

Em queda, doncs, encara la visita pendent, però de moment amb aquest assaig, ja n’he fet un tast.

 

 

AnteriorViatjar amb llibres
SegüentNominacions als premis Oscar 2025
Avatar photo
Vaig estudiar Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i soc professora de llengua i literatura catalanes. Llegeixo molt, escric i viatjo tant com puc. He publicat una novel·la, "Abraçaràs el riu i sabràs qui ets (Llunydelramat 2022) i un llibre de viatges, "De Vancouver a Whitehorse" (El Toll, 2016). M'agrada compartir el que llegeixo al compte d'instagram @llibretes_i_llibres