Quan ens parlen d’Assumpta Montellà no podem evitar vincular-la a la Maternitat d’Elna i a tot allò que va associat a la història de l’exili després de la Guerra Civil Espanyola. Via morta, però, és la primera novel·la de ficció de l’autora i, malgrat no abandonar el territori fronterer, s’allunya de la seva zona de confort: la història se situa a Portbou i la trama s’endinsa en els baixos fons que arrossega un poble remogut pel tràfic de mercaderies.
Tot comença quan la Carol Cabot arriba en tren a Portbou i a través de la seva mirada ens convida a conèixer les capes d’allò que a priori sembla un món homogeni. És una entrada lenta però necessària per estirar els fils que s’aniran teixint al llarg de la història: la prostituta experta en La Divina comèdia, el proxeneta rus, el rodamón que tot ho escolta, l’amic inesperable de la Carol, l’úrbex que posa el nas on no li demanen, el policia torturat per errors del passat…
Diverses capes de la mateixa història que apareixen en dues veus narratives: una, la de la Carol, la primera persona que parteix del terreny on segurament es mouen la majoria de lectors, un lloc que segueix les convencions generals; i una veu en tercera persona que ens fa baixar a l’inframon, regit per unes lleis diferents.
Malgrat aquestes dues veus, Via morta és una narració coral on tots els personatges arrosseguen una vida que es nua amb les vides dels altres. És una lectura àgil però intensa que a través dels tòpics de la novel·la negra ens fa arribar a la conclusió que els nostres mons de partida no sempre tenen el destí que ens esperem.
