El cinema també es llegeix. Fa molt de temps va caure a les meves mans una edició en castellà del llibre de Sidnet Lumet. El vaig devorar.

No obstant, ara fa tot just un any, Viena Edicions, amb molt bon criteri, va voler editar-lo de nou i traduir-lo al català, gràcies al talent de l’Ada Arbós. Probablement, amb permís de l’entrevista de Truffaut a Hitchcock, som davant d’una de les obres sobre el setè art més clarificadores que s’han escrit mai.

Pas a pas, des de l’assaig dels actors amb el guionista fins a la darrera projecció amb l’espectador. Tots els processos de la filmació d’una pel·lícula hi són esmentats, amb un llenguatge planer i fàcil d’entendre. Centenars de decisions, respostes, trucs i anècdotes de primera mà que converteixen a Com es fan les pel·lícules en una lectura obligada per professionals del ram o cinèfils de tot tipus.

Us deixo amb 15 fragments d’aquesta masterclass de Sidney Lumet. Voleu saber “com es fan les pel·lícules”? Llegiu-lo sense pietat.

 

Títol: Com es fan les pel·lícules
Autor: Sidney Lumet
Editorial: Viena Edicions
ISBN: 978-84-949066-9-5
Pàgines: 264

1

“La primera decisió, evidentment, és si s’ha de fer la pel·lícula. Els altres directors no sé com ho decideixen, jo ho faig de manera totalment instintiva, molt sovint durant la primera lectura del text. Això m’ha portat a fer pel·lícules molt bones i molt dolentes. Però sempre ho he fet així i ara soc massa vell per canviar-ho.”

2

“Però fins a quin punt és meva? És una pel·lícula de Sidney Lumet? Jo depenc del temps, del pressupost, del que hagi menjat la protagonista per esmorzar o de qui estigui enamorat el protagonista. Depenc dels talents i les idiosincràsies, dels humors i dels egos, de la política i de les personalitats de més de cent persones diferents. I això només en el procés de fer la pel·lícula, quan encara no he ni començat a parlar amb l’estudi del finançament, la distribució, el màrqueting, etc.”

3

“La clau és la preparació. Ara bé, preparar molt una cosa en pot matar l’espontaneïtat? Ni pensaments! Jo he descobert que és justament al contrari. Quan saps el que fas, et sents molt més lliure per improvisar.”

4

“He rebut guions per part d’alguns estudis que anaven acompanyats amb una nota que gairebé sempre deia la mateixa frase: ‘És evident que el guió s’ha de treballar més, però si penses que no ho pot fer el mateix guionista, estem disposats a contractar el que tu vulguis’. Això a mi sempre m’ha sorprès molt, i és un mal senyal.”

5

“Fer una pel·lícula sempre ha estat explicar una història. Algunes t’expliquen una història i et deixen amb un sentiment. D’altres t’expliquen la història, et deixen amb un sentiment i et donen una idea. I unes altres t’expliquen la història, et deixen amb un sentiment, et donen una idea i et revelen alguna cosa sobre tu mateix i sobre els altres.”

6

“El pla de rodatge és la nostra bíblia. És el que rodarem aquell dia; si hi ha res que no hi és, vol dir que no ho necessitem.”

7

“El talent d’actuar consisteix a comunicar immediatament al públic els pensaments i els sentiments de l’actor. En altres paraules l’instrument de l’actor és ell mateix. Fa servir els seus sentiments, la seva fisonomia, la seva sexualitat, les llàgrimes, el riure, la ràbia, el romanticisme, la tendresa, la maldat i ho posa tot davant de la pantalla perquè tothom ho vegi. I això no és gens fàcil; de fet, sovint és força dolorós”.

8

“A Murder on the Orient Express volia que Ingrid Bergman interpretés la princesa russa Dragomiroff, però ella volia fer el paper de serventa sueca una mica retardada, i com que jo volia tenir-la a la pel·lícula, li vaig deixar fer de serventa i es va endur un Oscar. Ho dic per recalcar que l’autoconeixement és una virtut molt important per als actors, en molts aspectes.”

9

“No hi ha res que pugui ajudar més els actors que la roba que porten.”

10

“Si en una pel·lícula hi ha dues estrelles del cinema, jo sempre considero que en té tres: la tercera és la càmera.”

11

“Si pots escollir entre dues localitzacions bones, tria la que ja tingui els colors idonis, la que necessiti menys alteracions per a l’ús de la llum. Si cal pintar, pinta, però mira de trobar llocs el més semblants possibles al que vols aconseguir.”

12

“Per a mi el muntatge consisteix bàsicament en dos elements: la juxtaposició d’imatges i la creació del tempo.”

13

“Si el clixé que les pel·lícules es fan a la sala de muntatge és fals, el de ‘tot quedarà millor quan hi posem la música’ és veritat. Gairebé totes les pel·lícules milloren amb una bona banda sonora. Per començar, la música és una manera ràpida d’arribar a la gent emocionalment.”

14

“No sé per què, però els productors i els directius dels estudis seuen a l’última fila. Jo penso que és perquè odien el cinema i normalment volen seure tan lluny de la pantalla com poden.”

15

“Les feines creatives són molt dures i sempre requereixen una dosi d’autoengany ja només per posar-te a fer-les. Per començar, has de creure que poden sortir bé i molt sovint no hi surten. N’he parlat amb novelistes, directors d’orquestra, pintors…, i tots indefectiblement admeten que per a ells ha estat important autoenganyar-se. O potser una paraula millor seria creure, però jo tendeixo a ser una mica més cínic, en això, i sempre parlo d’autoengany.”

 

Comparteix
Anterior“La natura exposada”, Erri De Luca
SegüentAquest divendres al cine…
Joan Margarit
De petit em divertia amb el meu germà rodant pel·lícules en Súper 8. Visc permanentment enamorat de Wilder, Kurosawa, Ford, Chaplin, Welles, Leone, Kubrick, Berlanga, Spielberg, Lynch i Hitchcock. El meu racó preferit de la casa és la meva butaca on, sempre ben acompanyat de bona música, devoro llibres i còmics. Sèries? ‘Star Trek’, ‘The Twilight Zone’, ‘Northern Exposure’, ‘Breaking Bad’ i ‘Game of Thrones’. M’agrada pensar que vivim envoltats de Cultura.