He estat dues vegades a Budapest i no defujo de tornar-hi una tercera i una quarta, per això de seguida em va cridar l’atenció aquest llibre de Sergi Bellver, publicat el 2017 per La Línea del Horizonte. L’escriptor, que es defineix com a nòmada, s’instal·la a la ciutat centreeuropea amb la idea de documentar-se i escriure-hi una novel·la, que suposo que acabà essent Del silencio (2021). Instal·lat en un pis del barri d’Óbuda en dos períodes diferents, separats per cinc estacions, viurà la ciutat amb lentitud, que és per a ell el que més sentit dona al viatge, perquè la literatura de viatges que més li interessa és precisament la que neix del sentit de l’experiència i no tant de la peripècia.
I és precisament això el que ens trobem en aquest relat de la ciutat de Budapest. Bellver ens ajuda a conèixer-la, a viure en els seus carrers i a passejar-nos per la riba del Danubi, però si algú pretén trobar-hi una guia de viatges, no és precisament aquest el sentit del relat. És clar que Bellver ens parla dels barris de Buda i de Pest, del Pont de les Cadenes i de l’illa Margarida, però el seu periple per la ciutat s’escapa dels circuits turístics. L’autor ens parla, en canvi, de les cicatrius que la història hi ha deixat i així ens ajuda a entendre què en queda de l’imperi Otomà, de l’Austrohongarès, de la repressió dels nazis o de l’època comunista.
Bellver puja als tramvies i deixa que el portin a conèixer la ciutat i els qui l’habiten. S’asseu als famosos cafès, llegeix autors hongaresos que abans desconeixia i que són una autèntica revelació, s’enfronta a les dificultats d’una llengua tan diferent de les romàniques i escolta música en un pis que li ha deixat l’amic d’una amiga. Una ciutat, Budapest, en què el riu és sempre present:
“Cuando llego a la torre de Isabel en la colina János, subo las escaleras, me asomo a la almena y desde allí contemplo toda la geografía de la ciudad, el fino cable de agua del Danubio, de nuevo y más vasto el horizonte de la gran llanura húngara hacia el este y, al girarme, la sucesión de colinas y bosques en dirección a Viena.”
Les Variaciones de Budapest, de Sergi Bellver, agradaran als qui vulguin viatjar a la ciutat per pocs dies, però segurament encara més als qui estiguin pensant en instal·lar-s’hi uns quants mesos.
