L’última fantasia d’Ezra Claytan Daniels és un llibre sòlid que explora tant el desig de ser “millor” com la naturalesa de ser “pitjor” a través d’un conte de ciència-ficció molt estrany i esgarrifós. El que no m’esperava era la facilitat amb què Daniels parlaria de transhumanisme, horror corporal, thriller psicològic, dilema moral i ètic, abús d’ancians, mentides, manipulació emocional, amor i traïció.
Editada per Norma Editorial, Upgrade Soul és una faula fosca que comença amb una parella d’ancians, en Hank i la Molly, que volen estendre les seves vides. La Molly és una científica brillant en el camp de la genètica, però no ha aconseguit tot el que volia. En Hank ha heretat una fortuna d’una popular franquícia de superherois i té el somni de finançar la investigació científica. Així és com s’aproximen a ser els primers subjectes humans d’un nou procés científic experimental (èticament i legalment dubtós) anomenat Upgrade Cell. Aquest experiment és una nova manera de regenerar una persona i proporcionar-li una nova esperança de vida, portant la ment (o l’ànima; d’aquí ve el títol de l’obra) d’una persona a un cos nou, més jove, més intel·ligent i més fort. Entusiasmat per la idea de renéixer i, potser, aconseguir les coses que mai van poder, en Hank i la Molly participen. Tot va malament, és clar. El procediment transfereix amb èxit els records de la parella als nous cossos, però aquests estan molt deformats, de manera que no són en absolut els personatges atractius i joves que havien imaginat, sinó que s’assemblen més a fetus gegantins subdesenvolupats amb fronts massius i ulls enlluernadors.
La Síndrome de doppelgänger
Quan els nous monstres guanyen el control dels seus nous cossos i ments, es revelen com a éssers compassius i molt filosòfics, sabedors de posseir una intel·ligència conscient que percep la seva situació com la d’un monstre de Frankenstein nascut en una era passiva-agressiva. De fet, la Síndrome dels dobles subjectius o doppelgänger es converteix en l’essència de la història, ja que els dos protagonistes lluiten amb la realitat de tenir al costat aquests dos individus estranys i deformats que són essencialment una versió millorada d’ells mateixos. I això té un rerefons realment horrible. I és aquí quan l’assoliment més gran de Daniels a Upgrade Soul es manté com una esgarrifança al llarg de l’obra, però al mateix temps és un examen molt commovedor i interessant de la naturalesa de l’envelliment, la discapacitat, el propi valor, la raça i la bellesa. Els clons són retratats com persones multidimensionals amb un enorme potencial per al mal, així com per al bé, en lloc de simples monstres amb cors d’or. Després d’un començament lent per establir els escenaris, les capes de la història comencen a construir-se i desenvolupar-se en una lectura veritablement fascinant i d’estil que recorda tremendament als films de Cronemberg. Les capes múltiples de lectura entre original i còpia, els suculents personatges secundaris, els referents constants al gènere de la ciència-ficció, la cobdícia dels mad doctors, la definició de normalitat i de discapacitat, la connexió i eventual alienació entre original i el seu doble clonat, la violència, i el tacte de cossos deformats que busquen ser estimats. Una història fascinant.
Ciència-ficció visualment malaltissa
Ezra Claytan Daniels crea un relat de 240 pàgines que atrapa i aconsegueix mantenir un estil coherent al llarg de tot el relat. És increïblement hàbil en visualitzar la fragilitat i l’estranyesa del cos humà. Hi ha una qualitat fluida a les arrugues i plecs de la pell dels personatges. A més, en particular, la paleta de colors utilitzats per Daniels impregna el llibre d’un sentiment de malestar i realisme gairebé opressiu. És com estar malalt i mirar el teu plat de sopa en un hospital. Té aquests colors groguencs, verdosos i marrons, malaltissos i impossibles de digerir. De fet, la caracterització de l’autor realment ajuda a mantenir aquesta història i fer-la realista, particularment a mesura que els elements de ciència-ficció es tornen cada vegada més complexos i la narrativa es construeix. D’aquesta manera, la tensió d’Upgrade Soul impressiona immensament i creix en una segona lectura per entendre realment les complexitats d’una de les novel·les gràfiques més completes que he llegit darrerament.
L’únic defecte podria ser que té un punt esperançador per la humanitat, més enllà de la cobdícia de la gent. Es tracta d’una història de ciència-ficció d’una intensa inquietud en la qual, fins i tot quan els nostres protagonistes són abusats per científics cobdiciosos, delirants i poc ètics, aconsegueixen, en certa manera, tenir un final feliç. En el nostre món, això no passa. I, lamentablement, no passarà mai.
Agradarà a…
Als lectors sense complexos, a fans de la ciència-ficció i dels films d’en Cronemberg.
No agradarà a…
Als lectors d’històries amables i senzilles.
