Tal com us vam explicar en la nostra crítica de la primera temporada de The Sinner, aquesta sèrie tracta d’explicar com algú, sense motiu aparent, pot arribar a matar una altra persona. En aquesta ocasió, el personatge protagonista de Jessica Biel desapareix i és el jove Elisha Henig qui tindrà, juntament amb Bill Pullman, el paper protagonista.

Sinopsi

Un cop es tanca el cas de la primera temporada, un nou cas d’assassinat porta al detectiu Ambrose (Bill Pullman) al seu poble natal, Keller, on en Julian (Elisha Henig), un jove de només 13 anys, ha matat els que sembla són els seus pares de camí a les Cascades del Niàgara. Tot i així, si bé en la primera temporada Ambrose estava totalment centrat en explicar per què l’assassina havia comès un crim, en aquesta ocasió el jove Julian no serà l’epicentre de la investigació, sinó més aviat el seu entorn i tot el que això comporta, i ja aviso que serà molt obscur. Per altra banda, en aquesta segona temporada el detectiu Ambrose haurà d’enfrontar-se a la seva infantesa a Keller i als traumes que han marcat la seva vida.

El millor

Si en la primera temporada la interpretació de Pullman va ser decisiva, en aquesta, amb l’afegit dels traumes personals del personatge que interpreta, encara ho és més. El seu paper no és gens senzill i s’ha de dir que Pullman es mostra impecable. Per la seva banda, Elisha Henig, tot i la seva joventut, es mou bé en el seu paper, ja que aconsegueix transmetre com de desconcertat es troba el seu personatge. Pel que fa als personatges secundaris, aquests tampoc queden enrere i tots semblen amagar molt secrets. Tant és així que l’assassí és el personatge més transparent de tots i el que en definitiva amaga menys maldat.

El pitjor

Si haig de trobar alguna cosa negativa a la sèrie és que despista. A diferència del que vam veure a la primera temporada, aquesta segona volta està carregada de personatges, la qual cosa fa que de vegades l’espectador no sàpiga gaire bé per on van les trames secundàries i si, tenen alguna transcendència o no o, fins i tot, alguna relació amb la trama principal. Si hagués tingut algun capítol menys, potser la sèrie s’hauria alliberat d’aquest problema i el resultat final hauria estat més rotund i contundent.

Per altra banda, i no menys importants, hi ha algunes parts una mica forçades, com per exemple que el trauma del propi Ambrose s’utilitzi o formi part de la trama. Que voleu que us digui… ho trobo molt agafat amb pinces. A més, haig d’afegir que hi ha algunes pistes que no porten enlloc i que acaben quedant totalment diluïdes, però que no passen desapercebudes a un espectador atent.

A trets generals aquesta segona temporada és més complexa que la primera, la qual cosa fa que el resultat final no sigui un producte tan rodó i hi hagi algunes mancances.

AnteriorCINECLUB XIC. La Ponyo al penya-segat
SegüentCINECLUB VIC. La última bandera
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.