Segur que heu vist aquests llibrets editats per Fanbooks que deriven de les TED Talks de Chimamanda Ngozi Adichie en què ens parla de la identitat, el gènere i la cultura. És arxiconegut el seu Tothom hauria de ser feminista, que ja us vaig ressenyar fa temps, així que aprofito per recomanar-vos-el si és que encara no l’heu llegit. Però en aquesta ocasió, parlarem de Sobre el perill dels tòpics, un text que deriva de la seva famosa xerrada TED, “The Danger of a Single Story”, que s’ha convertit en un referent global en discussions sobre estereotips i narratives reduccionistes.

En aquest brevíssim assaig, Adichie ens fa veure que les històries úniques poden deformar la nostra percepció de cultures, pobles i individus. Com sempre acostuma a fer, a partir d’anècdotes personals explica com ella mateixa ha estat tant víctima com creadora d’aquests tòpics que el que fan és empobrir la diversitat del món que ens envolta. Fa especial incidència en la visió occidental de l’Àfrica, sovint percebuda com un lloc del món marcat per la pobresa, la guerra, les malalties, l’explotació laboral… Com si Àfrica fos un sol país i tots els seus habitants estiguessin tallats pel mateix patró. Aquestes narratives úniques i les percepcions esbiaixades sovint perpetuen relacions desiguals de poder i promouen rols de dominació.

Més enllà del missatge, l’estil de l’autora és potser el millor d’aquest llibre, ja que s’explica d’una forma tan senzilla, que tothom pot entendre el missatge i les conseqüències de tot plegat. És tan propera, que en llegir-lo et sembla que estàs tenint una conversa cara a cara amb ella, però alhora amb tu mateix, que repasses mentalment totes les situacions en què t’has deixat portar per la història única que ens t’han venut.

El gran valor de Sobre el perills dels tòpics és que el seu missatge és universal i atemporal i es pot aplicar a tots els àmbits. La veritat és que va bé repassar-lo de tant en tant, especialment en un moment com l’actual, en què hi ha una clara tendència a caure en respostes massa simplificades per intentar resoldre qüestions complexes.

Agradarà a…

Qui tingui ganes de qüestionar les pròpies idees i millorar en la seva visió del món.

No agradarà a…

A aquells que encara pensen que Àfrica és un país i que la simplicitat és sinònim de veritat.

 

Imatge de portada de Chris Boland

AnteriorCrítica de ‘Dune: La profecía’
SegüentAquest divendres 31 de gener als cinemes…
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.