Simbiosis és una novel·la negra i de ciència-ficció de Bruno Puelles, finalista del premi Minotauro.
Som a l’any 2020 i ja fa vint anys de la vinguda a la Terra dels Illin: una raça alienígena que ha aportat energia neta, una xarxa global de comunicació telepàtica i tecnologia espacial a canvi de viure en simbiosi amb la raça humana. La majoria de nens ja porten el seu propi Illin allotjat al cervell, on conviuen les dues consciències en un sol cos. El fet de compartir pensaments i sentiments globalment ha portat la humanitat a una època de pau i empatia.
Aquesta societat tan idíl·lica es veurà trasbalsada per l’aparició d’un assassí en sèrie que mata persones no simbionts. La desaparició d’una noia que podria ser una nova víctima portarà la policia a demanar ajuda al detectiu Benji, un individu format per l’humà Ben i la seva Illin Ji.
La novel·la de Puelles és lleugera i emocionant; a vegades, fins i tot, una mica ingènua. De mica en mica ens va presentant un pilot de peces inconnexes que acaben encaixant impecablement en un trenca-closques molt més gran. Al principi, el tema de la simbiosi resulta una mica embolicat, perquè la majoria de personatges en realitat en són dos, però és una idea molt innovadora i molt ben cuidada. També ens parla de la discriminació de les persones que no volen o no poden ser simbionts i com això afecta a la societat en general. A més, amb retalls de premsa del passat, anem descobrint la història de l’arribada dels Illin i com s’acaba pactant la simbiosi entre les dues espècies.
Agradarà a…
Als que creguin que les novel·les poden encaixar en més d’un gènere. Simbiosis agradarà tan als fans de la novel·la negra com als de la ciència-ficció.
No agradarà a…
Qui s’emboliqui fàcilment amb els personatges. En aquesta novel·la, cada cop que coneixes un personatge, en la majoria de casos en són dos, cadascun amb la seva pròpia personalitat i el seu propi nom.
