Simbiosi. Una història d’amor.

2951

Ho confesso: jo no tinc una llibreria de capçalera. Potser per això m’he decidit a crear aquest espai. Però no us deixeu enganyar pel títol: no es tracta pas d’una agència matrimonial, sinó d’un mapa d’històries d’amor. Les que comparteixen llibreters i autors.

Personalment, compro alguns llibres on-line en grans plataformes impersonals, quan tinc molta pressa, i peco d’allò que em dol d’alguns lectors— la impaciència. Tan difícil és buscar, demanar-lo i esperar? A vegades sí. Per això, molts ens convertim— m’hi incloc— en mercenaris del consumisme. Però aquesta actitud no fa país, no dóna suport a la nostra cultura, i no m’agrada. Així que, com en tants altres aspectes de la meva vida, em disposo a aprendre, corregir i reforçar allò que és positiu: el consum local, de proximitat, i conscient. Per fer amb l’ànima, el que fem amb el cos.A cor obert

Malgrat la confessió, reconec que m’uneix un vincle especial amb les llibreries des de fa molts anys— amb diverses, entre la meva Igualada natal i la Barcelona actual. Des que hi anava de petita amb ma mare, a escollir una nova lectura a l’atzar, perquè m’havia llegit inclús els ingredients dels cereals.  Des que m’hi passava hores, remenant. Des que escrivia contes per als Jocs Florals de l’escola o a l’Institut— en nom meu i per a alguns companys. Des que vaig començar a olorar els llibres oberts— nous o antics— i a acariciar les cobertes. Des que vaig decidir— perquè voler, ho he volgut sempre— que, de gran seria escriptora… I des que ja ho sóc. En part, gràcies a les llibreries. I, per extensió, als llibreters.

D’entre totes les feines, sempre m’ha fascinat aquesta pel seu poder de canviar el món. I a nosaltres. Per aquesta raó, quan una llibreria tanca les seves portes i desapareix, sento que alguna cosa mor dins nostre. De tots. Les llibreries no són només un negoci, ni la llar dels llibres; igual que un llibre no és sols el paper del que està fet. En aquest, l’autor hi diposita una part de la seva vida: temps, esforç, esperança i dedicació. El seu amor. I això, justament, és el que uneix el cap i la cua de l’univers literari. Perquè amb les llibreries passa el mateix.

Així que, estimat lector, pensa en quina mena de ciutat i de país vols. Cada gest compta. Recordem-ho: quan comprem un llibre, fem molt més que això. Regalem cultura. I vida. Regalem amor. Propi i aliè. A les nostres mans està l’inici i la fi de totes les histories. A les teves, amic lector. Tots triem. Tu tries.

[td_text_with_title custom_title=”Teresa Roig”]

Teresa Roig perfilTeresa Roig (Igualada, 1975) col·labora des de jove en publicacions i edita contes en tot tipus de mitjans i reculls. Després de treballar durant anys en el sector audiovisual, actualment compagina l’escriptura amb la maternitat. És autora de “L’herència de Horst” (Alisis, 2007), “Pa amb xocolata” (Alisis, 2009), “El primer dia de les nostres vides”, Premi Roc Boronat 2010 (Proa), “El blog de Lola Pons” (Columna, 2011) i “L’arquitecte de somnis”/ “El arquitecto de sueños” (Columna/ Roca, 2013). 

Podeu seguir-la a Facebook i a través d’algun dels seus blocs: el literari o el personal

[/td_text_with_title]

Comparteix
AnteriorNubico. Una nova forma d’accés a una biblioteca virtual
SegüentSegon curs de Narrativa a l’Escola Vall del Ges de Torelló
Teresa Roig (Igualada, 1975) col·labora des de jove en publicacions i edita contes en tot tipus de mitjans i reculls. Després de treballar durant anys en el sector audiovisual, actualment compagina l’escriptura amb la maternitat. És autora de "L'herència de Horst" (Alisis, 2007), "Pa amb xocolata" (Alisis, 2009), "El primer dia de les nostres vides", Premi Roc Boronat 2010 (Proa), "El blog de Lola Pons" (Columna, 2011) i "L'arquitecte de somnis"/ "El arquitecto de sueños" (Columna/ Roca, 2013). Podeu seguir-la a Facebook i a través d'algun dels seus blocs: el literari o el personal.

2 comentaris

  1. Serveix de poc anar a comprar a una llibreria de barri si compres a un gran grup editorial que no deixa créixer les petites editorials i que no deixa d’engolir els petits editors. El sector editorial és una mica més complex.

  2. Molt bona reflexió, Teresa! La comparteixo.
    Jo penso que hi ha de tot a la vinya del senyor i que de mica en mica s’omple la pica. Entre tots, tenim el poder de canviar les coses. Falta que vulguem…

Comments are closed.