SIMBIOSI Ramona Solé i Llibreria Caselles

1887

En aquesta quarta entrega coneixerem a una parella de fet formada per la blocaire (lectora-crítica tenaç) i escriptora Ramona Solé, que acaba de publicar la seva primera novel·la “Quaderns” amb Llibres del Delicte, i en Jordi Caselles propietari de la Llibreria Caselles, empresa familiar i negoci centenari, de referència en el panorama cultural a la capital de la terra ferma.

Com us vau conèixer?

PRODUCTOS-Periodico-PUBLISH-20120421-es-PAG103_MEDIA-daebd8c7-85ab-41e0-b7a1-952e65d77f21_low
Jordi Caselles propietari de la Llibreria Caselle

Ramona — La llibreria la conec des de sempre, és molt cèntrica i hi he comprat tota la vida. Amb el Jordi, crec que ens vam conèixer quan vaig fer-li una entrevista per la meva secció del bloc Tumateix Llibres que es deia “Ruta Llibreries” i ens hem anat trobant per la llibreria i en presentacions de llibres.

Jordi —  Com diu la Ramona ens vam conèixer quan em va fer una entrevista i des de llavors ens hem anat trobant sovint.

Com va néixer la llibreria?

Jordi —  Va néixer el 1914 com a quiosc als portals de l’Ajuntament, a l’arc del pont, continuant amb el quiosc emblemàtic de la plaça Sant Francesc. Després als porxos i finalment va esdevenir llibreria- papereria als voltants de l’any 1934, al carrer Major.

L’escriptor neix o es fa?

Còpia de TITOL BLOC RAMONA
Ramona Solé

Ramona — Potser podríem dir que neix en el sentit de que si no t’agrada escriure ja no voldràs ser escriptor, però sigui com sigui, crec que s’ha d’anar fent, completant. No es pot deixar mai d’aprendre.

Quan vas sentir-te escriptor/a?

 (Somriu) Encara no m’hi sento! Escric perquè m’agrada i he tingut la sort de que m’han publicat un llibre. Suposo que quan n’hagi publicat deu o dotze, llavors em sentiré escriptora.

El llibreter fa la llibreria o la llibreria fa el llibreter?

Jordi —  Les dues coses són certes, el llibreter pren les decisions que considera més adients per satisfer la demanda dels lectors, però també està sempre condicionat pel mon editorial, les novetats que van sortint, és necessària una adaptació constant.

Es pot viure de vendre llibres?

El sector del llibre és molt ampli, no només literatura. És bo diversificar i poder cobrir també altres aspectes, com la papereria, etc.

Es pot viure d’escriure?

Ramona — Alguns escriptors, els que venen milers de llibres, segurament sí. La majoria no.

Creieu que es llegeix prou? Quin penseu que és o on està el problema?

Ramona Solé, editor Marc Moreno i autora Anna Maria Villalonga
Ramona Solé, editor Marc Moreno i autora Anna Maria Villalonga

Jordi —  Penso que d’una manera o altra es continua llegint, el que passa és que els costums canvien, especialment en l’àmbit dels joves, que tenen un munt d’opcions per omplir el seu temps d’oci.

Ramona — Crec que no es llegeix prou. L’hàbit, el gust per la lectura… Tot això s’ha d’anar ensenyant i fomentant des dels més petits, però hi ha massa distraccions que, sigui per publicitat, per comoditat, o sigui per altres motius, se’ls presenten d’una manera més atractiva i engrescadora.

Creus que les llibreries són o han de ser una mena de centre cívic cultural?

Jordi — En el nostre cas es tracta d’una empresa privada, i és necessari gestionar-la com a tal. Això sí, pel fet de treballar al sector de la cultura sempre es tracta de donar el millor servei possible en aquest sentit i per això provem d’organitzar activitats, presentacions de llibres i col·laborar en el que podem amb els autors.

E-book o paper? Què n’opineu dels primers? Com veieu el futur dels segons?

Ramona — Sóc de paper sense cap dubte, però reconec que en segons quines ocasions l’e-book és més còmode. El futur no l’ha vist ningú, però els que estimem els llibres ens hem de cuidar també d’engrescar als que venen darrere perquè continuïn mantenint els dos formats.

Jordi —  Són productes complementaris. Sempre és més agradable per llegir el paper, però cada format té els seus avantatges. No cal demonitzar un, ni ser catastrofista amb l’aImatge_cat_28755ltre, crec que hi ha espai per tot.

El gènere es tria o et tria?

Ramona — El gènere et tria. Crec que hauria de ser així. És més còmode i coherent escriure el que t’agrada més, encara que tampoc cal descartar cap altre gènere, perquè també és divertit anar provant coses diferents.

Quin és el llibre que més alegries t’ha donat i/o que més has venut?

Jordi —  “La sombra del viento”, de Carlos Ruiz Zafón.

Hi ha algun llibre que preferiries no vendre o has escollit no fer-ho?

Afortunadament la censura és cosa del passat. Tot el que es publica s’ha de poder trobar a les llibreries. Cadascú és lliure de triar el que vol llegir o no.

Sobre què o qui t’agradaria escriure alguna dia?Ramona Sole

Ramona — (Esbufega.) Sempre tinc moltes idees al cap, potser massa, i voldria escriure sobre mil coses. El difícil és centrar-me i triar.

La primera lectura que recordis.

Ramona — Tinc molt mala memòria, però suposo que serien aquells contes clàssics que no eren quadrats, tenien la forma del dibuix de la tapa. Però també recordo amb molt carinyo els TBOs que em comprava la padrina cada cop que anava a Lleida de compres (que llavors no era massa sovint). Els guardava en capses i els anava rellegint una vegada i una altra.

Jordi —  Els llibres de la col·lecció de “Los cinco” d’Enyd Blyton i els còmics de Tintín.

L’última.

Ramona — Ara estic llegint “La Violència Justa” d’Andreu Martín.

Jordi —  “El cazador de la oscuridad” de Donato Carrisi.

Una recomanació i perquè.

Ramona — Un dels llibres que m’ha agradat més llegir i que rellegeixo de tant en tant és “Un mundo feliz” d’Aldoux Huxley. No et sabria dir ben bé perquè, però em té el coLlibreria casellesr robat.

Jordi —  “Moments estel·lars de la humanitat”, de Stefan Zweig. Aquest llibre recull catorze relats fascinants que narren esdeveniments històrics carregats d’intensitat. És un llibre d’història novel·lada

Un lloc per llegir.

Ramona — El balancí del jardí o el sofà del menjador (tenir un balancí al menjador està pendent). Depèn del temps que faci.

Jordi —  El sofà de casa meva.

Una llibreria i un record.

Ramona — A Lleida vaig més a La Caselles perquè és un lloc de pas per a mi, però no és la única per on passejo. Els meus records en qualsevol llibreria són sempre positius. És un plaer caminar entre llibres, fullejar, olorar…

Un/a autor/a i un record.

Jordi —  Jesús Moncada, recordo les seves dedicatòries als llibres, amb els seus dibuixos.

Gràcies a tots dos per compartir opinions i sinèrgies.

 

Teresa Roig

Comparteix
AnteriorDesmentint mentides
SegüentAquesta setmana al cinema…
Teresa Roig (Igualada, 1975) col·labora des de jove en publicacions i edita contes en tot tipus de mitjans i reculls. Després de treballar durant anys en el sector audiovisual, actualment compagina l’escriptura amb la maternitat. És autora de "L'herència de Horst" (Alisis, 2007), "Pa amb xocolata" (Alisis, 2009), "El primer dia de les nostres vides", Premi Roc Boronat 2010 (Proa), "El blog de Lola Pons" (Columna, 2011) i "L'arquitecte de somnis"/ "El arquitecto de sueños" (Columna/ Roca, 2013). Podeu seguir-la a Facebook i a través d'algun dels seus blocs: el literari o el personal.