SIMBIOSI Lluc Oliveras & SomNegra

2511

En aquesta primera entrega, coneixerem a l’escriptor— i home orquestra— barceloní Lluc Oliveras (autor d’“El método Gaudí”, “Confesiones de un gánster de Barcelona”, “El gran golpe del gánster de Barcelona” y “Mi vida en juego”, entre altres obres) i a la llibreria on-line SomNegra, amb origen a la vila més apassionada de Catalunya , de la mà de Miguel Ángel Díaz.

Lluc & SomNegra

 I vosaltres, com us vau conèixer?

Primer virtualment, per Twitter i Facebook; i després, en persona, gràcies a en Xavier Borrell, a la presentació de Todos son sospechosos (Pan de letras, 2014).

Per què una llibreria? I per què on-line?

SomNegra— Era un somni de sempre, i com que ens agradava el gènere negre va ser ràpid de quadrar. I virtual, perquè vivim en un país on una població de 24.000 habitants no dóna per viure dels llibres, així que l’única solució és obrir mercat.

L’escriptor neix o es fa?

Lluc— Jo crec que neix, en un petit tant per cent, i que es fa amb els anys, l’esforç, la implicació i el grau de sacrifici que tingui per voler millorar. Sempre he pensat que un escriptor és com un esportista d’elit: si entrena diàriament, el seu nivell millora, però, si no, corre el risc de quedar-se estancat. Penso que un dels errors més grans que un escriptor pot cometre és creure que ja no necessita res més que estirar la teva creativitat.

El llibreter fa la llibreria o la llibreria fa el llibreter?

SomNegra— Crec que el llibreter fa la llibreria, perquè amb les dificultats que hi ha tot és molt vocacional.

Ets realitzador, guionista, músic… Quan vas sentir-te escriptor?

Lluc— (Riu) Bé, faig moltes coses, a canvi de les quals he sacrificat gran part de la meva vida, però sempre ha estat per una raó: sobreviure econòmicament.

La veritat és que, en certa manera, m’hi sento des de ben petit. Fins als catorze no vaig llegir gaires novel·les— era un gran fan de tots els còmics i fins i tot vaig guanyar els Jocs Florals pel guió d’un— però de llibres, pocs. A partir dels quinze, em vaig endinsar al món de Kafka, Camus, i em vaig quedar enganxat. Durant molts anys no connectava amb els escriptors contemporanis, però cap als vint-i-cinc vaig ampliar el ventall i ara— que en tinc trenta set— llegeixo molt, de tots els estils i èpoques, ja sigui per feina o per plaer.

Creieu que es llegeix prou literatura negra?

SomNegra— No, la veritat és que no es llegeix prou de cap gènere i ens agradaria fer més lectors.

Lluc— Malgrat que el nivell de lectura general és preocupant, crec que el gènere negre és actualment un dels més llegits, potser pel seu estil cinematogràfic. Penso que la literatura del futur serà així, més dinàmica, fresca,… perfecte per captar més lectors! Tothom alguna vegada ha vist un film sobre un crim, o sap qui és en Sherlock Holmes, no?

Les llibreries on­-line són l’evolució de les presencials o una alternativa?

SomNegra— Les llibreries on-line crec que són un intent de solució per buscar lectors. De tota manera, crec que ens hauríem d’asseure tots els professionals del món del llibre i buscar incentius per aconseguir més amants d’aquest meravellós món.

Vius d’escriure o escrius per viure?

Lluc— Bé, ara escric per malviure, diria jo. (Riu, per no plorar) Cada vegada és més complicat poder guanyar-se la vida dignament amb aquest ofici— perquè considero que segueix sent un ofici. No és el mateix qui té un èxit, que qui fa anys que edita… L’ofici es fa a mesura que carregues fills escrits a l´esquena. Potser els escriptors que portem temps dedicant-nos a aquesta feina, i que hem portat un nivell de vida inferior al d’un mileurista, estem morint pel camí. Lamentablement, la família i les obligacions personals fan que la responsabilitat pesi fins al punt de plantejar-se si val la pena seguir lluitant… Una llàstima, perquè l’ofici és molt bonic.

Es pot viure com a llibreria especialitzada en aquest gènere?

SomNegra— La veritat és que cada cop se’n pot viure menys, especialistes o no.

Consumeixes llibres on-line o presencial? 

Lluc— Gairebé sempre presencial, però busco molts llibres descatalogats o específics que solament poden trobar-se online, en llibreries com la SomNegra.

Ets de llibres electrònics o de paper?

SomNegra— Sempre paper. De fet, crec que si no existís el llibre electrònic, la pirateria moriria.

Lluc— Bàsicament de paper. El tacte i l´olor d’un llibre és màgia pura.

Reconec que l’ebook és pràctic en molts sentits, i els llibres de tècniques de guió o narrativa els porto digitalment, però també és cert que malgrat ser més pràctic a l´hora de carregar, tot allò que surt en digital és més fàcil de piratejar… Algunes editorials no treuen la versió en ebook i els seus llibres no circulen per la xarxa. La qüestió és decidir què surt més rentable, ¿no?

La primera lectura que recordis.

Lluc— La historia interminable de Michael Ende, perquè em va arribar a l’ànima.

SomNegra— Morirás en Chafarinas no recordo autor, lectura obligatòria a l’escola; potser l´única que em va agradar.

L’última.

Lluc— Guerracivilandia en ruinas de George Saunders i Como Dios manda de Niccolò Ammaniti. El primer, pel seu estil foll, i, el segon, per trencar amb l’estructura clàssica d’una novel·la de gènere negre.

SomNegra— N’estic acabant tres de cop: Ánima de Wajdi Mouawa, Ángeles robados de Shaun Hutson i Juegos de maldad de Graziella Moreno.

 Una recomanació i perquè.

Lluc— Los amigos de Eddy Coyle de George V.Higgins. És digna d’admiració. Fins i tot en Tarantino va prendre-la com a referència per a les seves pel·lícules!

SomNegra— Uf! Només una? (Riu) Recomano Ken Bruen, David Peace, Jim Thompson, James Sallis,… Així fins demà. Sóc una mica raro i m’agrada llegir gent que em tingui en tensió i que siguin durs amb el llenguatge.

Un lloc per llegir.

Lluc— Qualsevol: al sofà, en una terrassa… Inclús al lavabo!

SomNegra— Tinc dos fills, un de 8 anys i un altre de 21 mesos (és un dimoni!), així que no tinc un lloc per llegir: ho faig on puc i quan em deixen.

Una llibreria i un record.

Lluc— Una, només? (Riu.) Recordo amb enyorança la del carrer Canuda o la dels Jardinets, que ja no existeixen. Actualment, sóc molt fan de l’Aura de Gran de Gràcia, on es poden trobar meravelles fora d’estoc a preus sorprenents, i, per a llibres actuals, la llibreria Atzavara del carrer Escorial o la Maite de Gràcia. I com a on-line, la SomNegra, és clar, que s’ha convertit en tot un referent a la xarxa!

Un autor i un record.

SomNegra— David Peace: passen els dies i el record dura. No deixa indiferent. I amb Maderos de Ken Bruen, recordo que eren les onze de la nit i em deia una més, una més… A les quatre de la matinada encara llegia. I mitja hora després el dimoniet ja estava en peu de guerra!

 

 

Comparteix
AnteriorSherlock Holmes ressuscita
SegüentEl cantó de Guermantes II, Marcel Proust
Teresa Roig (Igualada, 1975) col·labora des de jove en publicacions i edita contes en tot tipus de mitjans i reculls. Després de treballar durant anys en el sector audiovisual, actualment compagina l’escriptura amb la maternitat. És autora de "L'herència de Horst" (Alisis, 2007), "Pa amb xocolata" (Alisis, 2009), "El primer dia de les nostres vides", Premi Roc Boronat 2010 (Proa), "El blog de Lola Pons" (Columna, 2011) i "L'arquitecte de somnis"/ "El arquitecto de sueños" (Columna/ Roca, 2013). Podeu seguir-la a Facebook i a través d'algun dels seus blocs: el literari o el personal.