Pel que fa a les sèries, probablement el que es recordarà del 2019 seran grans èxits com el polèmic final de Game of Thrones, el terror real de Chernobyl, els superherois existencials de Watchmen o fins i tot la merescudament premiada Fleabag, que tot i ser una sèrie poc grandiloqüent ha sabut convèncer i fer-se un nom entre les grans. Però hi ha moltes altres sèries que potser us han passat desapercebudes i que amb prou feines apareixen als rànquings però que valen molt la pena, i que avui vull reivindicar per si esteu en aquell punt en el que comenceu a anar amunt i avall pel catàleg sense acabar de decidir-vos.
Gentleman Jack (HBO)
És una d’aquelles sèries britàniques d’època, perfectament ambientada, plena de diàlegs vibrants i personatges entranyables, que té la particularitat d’estar protagonitzada per Anne Lister, una terratinent que va viure al s. XIX i es va avançar a la seva època comportant-se com un home, és a dir viatjant sola, portant els negocis de la família i vestint barrets de copa. A més, resulta que era lesbiana, i les seves històries d’amor eren llavors secretes i prohibides, així que no espereu una d’aquelles històries clàssiques estil Jane Austen. Malgrat els entrebancs que podeu imaginar, la trama està plena d’un optimisme fresc i sincer, sense dramatismes ni moralismes exasperants i resulta totalment addictiva per les brillants interpretacions i la intel·ligència dels diàlegs.
Si us interessa l’ús del trencament de la quarta paret (allò que passa quan un personatge parla directament a la càmera i que ara està tan de moda per l’ús extraordinari que en fa Fleabag), Gentleman Jack també n’és un gran exemple, ja que crea una complicitat amb l’espectador per part de la protagonista que incrementa encara més la fascinació que desperta el personatge.
State of the Union (HBO)
Es tracta d’una interessant proposta dirigida per Stephen Frears que es composa de 10 capítols de 10 minuts, i que mostren l’estona en la que una parella es troba setmanalment al bar minuts abans d’entrar a la seva sessió de teràpia de parella. Com podeu imaginar, el pes de tot plegat recau bàsicament en dos pilars: el guió i la interpretació. Quin dels dos és més important no us ho diré, però la fantàstica feina de Chris O’Dowd i Rosamund Pike interpretant uns diàlegs directes, reals i sincers, són una meravella imperdible.
Si haguéssim de valorar el que ens aporta una sèrie en funció del temps que invertim mirant-la, State of the Union s’emportaria tots els premis, perquè l’eficiència d’explicar el que vol en només uns minuts no té comparació. Això sí, la brevetat fa que ens la ventilem en un no-res i ens quedem amb ganes de més. Ja sabeu, al pot petit hi ha la bona confitura.
Dark (Netflix)
Ciència-ficció, misteris policíacs i curioses relacions familiars s’entrelliguen en aquesta sèrie alemanya que va donar la campanada per la seva originalitat i complexa trama. Si bé la van comparar amb la famosa Stranger Things per allò d’etiquetar-la i vendre-la, la sèrie té una personalitat pròpia, molt més fosca i enrevessada que encara s’accentua més en la segona temporada.
No indicada per qui no es vulgui trencar gaire el cap, la sèrie tracta salts temporals envoltada del misteri d’unes desaparicions en una població alemanya indeterminada. Un gran mosaic de personatges, cadascú amb els seus draps bruts i els seus traumes, van formant una trama complexa i trepidant perfectament lligada que ens enganxa a la pantalla amb ganes d’entendre. De moment teniu dos temporades disponibles, i el final de la segona fa que frisem per saber com evolucionarà una trama que es capgira per moments.
Better Things (HBO)
Una petita joia sobre les històries quotidianes d’una dona de mitjana edat, divorciada, que intenta mantenir la seva carrera d’actriu, tenir cura de tres filles i una mare, i seguint sent una persona normal. Plena d’enginy i moments entranyables, la sèrie parla sobre la maternitat d’una manera adulta, sincera i sense edulcorants, amb la personal visió de Pamela Adlon, qui escriu, dirigeix, produeix i protagonitza una sèrie basada en part en les seves vivències, però on tots ens hi podem veure reflectits en un moment o altre.
La sèrie, a més, gaudeix d’unes interpretacions memorables per part de les quatre actrius protagonistes, que donen pes a uns personatges que de seguida es fiquen l’espectador a la butxaca. De moment tenim disponibles tres temporades, a punt d’estrenar-se ja la quarta el proper 5 de març. Esteu a temps de fer una bona marató per posar-vos al dia, no ho lamentareu.
Derry Girls (Netflix)
Es tracta d’una sitcom sobre cinc adolescents i el seu dia a dia a un institut de monges, a la Irlanda dels anys 90. El conflicte nord-irlandès, la nostàlgia musical i l’estètica de la època creen un teló de fons que per si sol ja valdria la pena. Una trama plena de moments hilarants i frases memorables s’ha obert camí entre les audiències sobretot gràcies al boca-orella, ja que inicialment la sèrie no va estar gaire promocionada per la plataforma.
Oblideu els entorns bucòlics i moderníssims de l’institut de Sex Education, ja que les nostres protagonistes estan molt lluny de ser tan ideals i exploten la seva comicitat fins a l’extrem, regalant-nos riures i una bona estona que passa volant. La sèrie té prevista una tercera temporada, tot i que encara no se sap la data d’estrena oficial.
The Umbrella Academy (Netflix)
Per últim, no volia deixar de banda una sèrie de superherois poc convencional, ja que els poders sobrenaturals dels seus protagonistes no els fan precisament persones exitoses, si no més aviat una colla d’inadaptats amb problemes existencials que es veuen abocats sense voler-ho a la resolució d’un misteri que podria acabar en l’apocalipsi de la humanitat. Efectivament, els 7 protagonistes estan lligats per un estrany vincle familiar en ser adoptats per un multimilionari que els converteix en una mena de comando infantil. Anys després, es presenten com uns adults traumatitzats per aquesta infantesa i que se’n surten com poden malgrat els seus poders, i no gràcies a ells. Una història plena d’incògnites i girs temporals acaben de complicar les seves existències, abocant-nos a una trama plena d’anades i vingudes que no deixa indiferent.
Molt lluny del to i ritme de produccions com Marvel, la sèrie és molt més fosca i reflexiva, fet que pot haver allunyat els fans del gènere, tot i que personalment crec que és precisament això el que dóna un interès especial. Un bon reguitzell de personatges peculiars i alguns tocs d’absurditat donen una mica d’aire fresc a una temàtica que darrerament explica una i altra vegada la mateixa història. Si us animeu, està prevista la segona temporada.
