Sàpiens és un autèntic best-seller on s’explica l’evolució de l’espècie humana i com hem passat de ser una espècie més en els ecosistemes, a convertir-nos en l’espècie que domestica i manipula els animals i les plantes, és a dir, l’espècie dominant.
El llibre ens fa recórrer el camí des que l’Homo sapiens sapiens va sortir d’Àfrica com un nòmada caçador i recol·lector fins a l’actualitat, on mengem en “tuppers” que hem cuinat a la vitroceràmica i els escalfem en un microones.
Ha estat un canvi molt ràpid, ja que l’hem fet en relativament pocs anys. Però en aquest camí hem passat per un munt de revolucions com l’agrícola, en què vam començar a cultivar algunes varietats de plantes i a domesticar animals; la revolució industrial, amb la qual vam començar a crear grans societats; i la revolució científica, a partir del la qual hem descobert el poder del coneixement.
Durant la lectura anem reflexionant sobre dos grans temes. El primer és per què nosaltres som l’espècie dominant. Alguns diran que és pel llenguatge, perquè tenim la capacitat de parlar, però no som l’única espècie que es comunica; de fet, la majoria d’essers vius es comuniquen. Però sí que som l’única espècie coneguda capaç de creure en mites. Mites que creiem de forma col·lectiva i que permeten crear societats més grans i unides per les mateixes creences. Un exemple molt clar és els diners: encara que siguem de religions diferents creiem que els diners tenen un valor. Però aquell tros de paper decorat, per si sol, no té valor, només en té perquè com a societat li’n donem i creiem col·lectivament que en té. Això ens uneix, ens permet fer negocis i intercanviar objectes i serveis.
El segon gran tema sobre el qual reflexiona Sàpiens és sobre el futur de la nostra espècie. L’avanç de la ciència, la tecnologia… tot això ens fa més feliços? Quan aconseguim les nostres fites, què més necessitarem?
Al meu parer…
És sens dubte un llibre imprescindible que t’enganxa i et fa reflexionar sobre com som i per què som així. Un llibre molt complet que ens parla de biologia, economia, religió… Amb parts més àgils que t’empenyen a llegir més i més i d’altres més denses que et fan pensar. Tot plegat, cal tractar de forma relativa els seus arguments, ja que no pretén imposar les seves idees, sinó fer-te reflexionar al voltant d’aquestes.