El periodista Adam Martín Skilton exposa, a El nedador d’aigües obertes (2019), el secret de la superació personal, sigui l’edat que sigui perquè el que importa és continuar fent braçades.
En Nil és un actor frustrat de quaranta-vuit anys. El telèfon ja no sona per nous càstings i la dona l’ha deixat. Cau en una depressió, però vol posar fi a aquest pou on es troba. Com? Ell sempre havia tingut por a aprendre a nedar i creu que aconseguint-ho, potser podrà redirigir la seva vida. Per això, cerca un professor de natació: en Walrus, un nedador professional i veterà.
Tot i l’ànsia del protagonista per nedar al mar, primer ha de nedar en aigua tancada: a la piscina. En Walrus li repeteix en diverses ocasions que ha de tenir paciència i que el moment ja arribarà. En Nil veu una correlació entre l’aprenentatge i la vida, però el professor li diu que no: el mar és el mar i la vida és la vida. Tot i que l’aprenent sap que té raó, hauran de passar diverses coses perquè en Walrus se n’adoni. Ell mateix es delata i diu al Nil:
—Saps quin és el teu problema?
—Sí. Que fa dos mesos no sabia nedar i ara pretens que faci una marató al mar.
—El teu problema és que no escoltes i que no confies en ningú, ni en tu mateix. Saps què deia, Goethe?
—Goethe? Què n’has de saber, tu, de Goethe!
—Goethe deia que si tractes una persona com és, romandrà com és, però que si la tractes com si fos el que pot i ha de ser, esdevindrà el que pot i ha de ser. Deixa de tractar-te com ets i comença a tractar-te com si fossis el que pots ser.
Amb cada braçada, en Nil fa una passa cap a l’acceptació dels seus actes, del seu passat, i seguir respirant tant a dins com a fora de l’aigua. Tan ell com en Walrus aprenen a analitzar-los, focalitzar-se en allò que realment importa i deixar-se anar mar obert. Perquè tal com diu Martín Skilton en veu del protagonista: “No pots aspirar a controlar les onades, ni els corrents ni el vent, només tens les teves braçades i el teu entrenament. I a la vida passa el mateix”. El moment que comprenem això és quan descobrim que aquesta és la forma que tenim per superar els traumes i, d’alguna manera, trobar la felicitat; sobretot de les petites coses del dia a dia.
Aquest conte, publicat aquest setembre per l’editorial Comanegra, forma part de la col·lecció que parla sobre diversos sentiments. Una recopilació de diferents històries d’escriptors de diverses nacionalitats que mitjançant les paraules donen veu a les emocions.
Agradarà a…
Aquelles persones que busquin noves formes de comprendre la superació personal i donar la importància que mereix la intel·ligència emocional a través d’historietes.
No agradarà a…
A les persones que creuen que els contes només són pels infants i que les emocions i sentiments són temes tabús.
