Aquí trobareu el recull de microrelats del nostre I Concurs de microrelats de L’escriba, amb el qual tots els participants guanyaran el primer número de la nostra revista! Gràcies a tots per participar i als que encara no heu participat, no espereu més i envieu el vostre microrelat.

Perquè vaig a dormir tan d’hora?

Sempre que acluco els ulls accedeixo a un paradís fictici poblat d’éssers reals que no es comporten com persones sinó com ombres arrossegant-se  pel costat translúcid de l’espectre.  Però, no, no tot és perfecte perque em torno a despertar. 

Robert Jové

Tarda amb les amigues

Cumulonimbus o cumulus? Ni idea; però té forma de tortuga. Portarà pluja? He agafat el paraigües, o sigui que segur que no. “Tarda perfecta amb les millors amigues” escriu la Mariona al seu Facebook, i l’Ona penja a l’Instagram una foto dels tallats que ens acaben de dur. Passa un senyor que em recorda a un actor famós; creuem les mirades. Fa estona que no ho feia, de creuar la mirada amb algú. Núvols que es transformen. Silenci.

Daniel Farrús

La presa

Avui t’he somiat. Eres immensa, amb mandíbules de cocodril i urpes de lleó. Jo intentava capturar-te i tu se m’empassaves, sencera, sense mastegar. 
M’he despertat transmutada en capità Ahab, sentint els pulmons negats d’aigua salada i el cos esquarterat.
A vegades penso que no me’n sortiré. Llavors la veueta em recorda que em necessites per existir, que sense mi… No ets.
Què se sent sabent, com saps, que tard o d’hora t’hauràs de deixar escriure, novel·la estimada?

Tere SM

Dissabte

Toca el despertador. 6.40 refrescants d’un dissabte d’estiu. Dutxa ràpida, pensaments lligats a l’aigua i el sabó dispersats per la tovallola. Em miro al mirall i reacciono: haig d’anar a treballar. Tot seguit veig al mirall el reflex d’un somriure que coqueteja amb un pensament desagradable: treballar essent dissabte. Per fi el somriure aconsegueix captivar el pensament i el resultat es verbalitza en un “i què més dóna, és un nou dia per viure!”

Isabel Manzano

Comparteix
AnteriorLa fi dels secrets, Miquel Esteve
SegüentBalanç a l’ETC
Aida Montoya
Sóc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.