Aquest cap de setmana, Manlleu ha estat de celebració. I no pas perquè algun equip esportiu hagi guanyat alguna lliga (motiu que sembla ser l’únic que sol existir últimament). Ha estat de celebració perquè Raquel Santanera Vila, escriptora de Manlleu, ha guanyat 36è Premi Miquel Martí i Pol.

La poeta de 29 anys ha sabut aquest cap de setmana que la seva obra Reina de rates: crònica d’una època es proclamava vencedora en aquest prestigiós premi de poesia. La seva nova obra reflexiona sobre la violència individual i comunitària que s’expressa en la nostra realitat a través de discursos polítics, a les xarxes socials i en la nova creació d’ídols i fans, fent servir paraules extretes de la nota de la fundació que ha premiat l’obra.

La poeta ha rebut un premi econòmic per la seva obra i ben aviat la podrem veure publicada per La Suda de Pagès Editors i gaudir d’aquesta nova lectura. I sí, dic nova, perquè pels que la seguim ja hem pogut gaudir de la poeta en dos reculls més: Teologia poètica d’un sol ús (Viena Edicions, 2015) i guanyadora del 40è Premi de Poesia Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat; i De Robots i màquines o un nou tractat d’alquímia (El gall editor, 2018), 7è Premi Pollença de Poesia.

Però, per anar fent boca, us deixem amb l’inici d’aquest nou recull de la poeta manlleuenca:

«Rei de Rates s’utilitza per parlar d’un fenomen que passa quan moltes rates viuen juntes en un espai molt petit i això fa que hi hagi la possibilitat que les cues se’ls creuin i nuïn. Aquest fet es produeix sobretot quan el lloc, tot i ser petit, està molt brut de sang, excrements o fang ressec que s’impregna a les cures dels animals i facilita que s’enganxin les unes amb les altres. […] També s’ha especulat dient que el Rei de rates és una rata que aconsegueix ser una autoritat per a les altres rates. Per exemple, pot aconseguir que li portin menjar o ser defensada quan hi ha un perill a prop. […] Trobar-se un Rei de rates està relacionat amb diverses supersticions i, sovint, és considerat com un mal presagi, en concret, de l’adveniment de plagues»

 

portada

 

AnteriorTop Occidental de Sitges 2020
SegüentCrítica de “Hush”
Avatar photo
Traductora de professió, lectora d'afició. Visc completament enamorada de la novel·la negra i de terror, tot i que qualsevol llibre que em caigui a les mans té l'oportunitat d'enlluernar-me. Sovint escric per afició, però ara per ara, els meus escrits es queden tancats a l'ordinador.