En paraules de la mateixa Chrissie Hynde: Probablement és un miracle que estigui escrivint aquestes línies. Com diu el títol, Hynde ha  viscut gran part de la seva vida a tot risc. Esperit rocker i musa de de la primera essència punk dels 70. Memorias de una Pretender, de Malpaso Ediciones, narra en primera persona la vida d’una de les icones musicals de la dècada dels 80.

Amb aquest llibre, Chrissie Hynde probablement s’ha tret una espina de dins. Ella mateixa afirma que en aquestes línies hi trobem l’altre 50% de la seva vida, allò que mai va poder explicar als seus pares. Escrit en primera persona i amb un to irreverent però potser massa mesurat, la protagonista ens explica tot el periple viscut des de 1951, any del seu naixement a Akron, Ohio, fins a la formació de la mítica banda The Pretenders. Amb una infància força normal, no és d’estranyar que posi més èmfasi en la seva l’etapa adolescent, ja que és en aquesta edat quan Hyndie comença a intuir que aquella ciutat s’està fent petita per ella, i que tard o d’hora haurà de marxar.

Podríem dir que la líder dels The Pretenders va tenir una adolescència molt carregada. Com dirien al meu poble, “aquesta noia està molt viscuda”. Els anys 60 i la música rock la van marcar de ben jove, i tota la seva ànima  transmetia tot aquell esperit i aquell aire de renovació social que van experimentar els Estats Units durant aquells anys. Aquest fet, és una de les virtuts d’aquesta biografia, que escrita per la mateixa protagonista, ha estat capaç de transmetre a través de la música i la seves vivències, dues dècades que marcarien un abans i un després en les vides de molts adolescents. I no només parlem dels Estats Units, ja que Hynde va viure gran part de la seva joventut a una Londres que, com havia passat a la costa est, estava incubant un canvi del qual, avui dia, encara en trobem algunes petjades.

Tot i aquesta vessant més social, el llibre transcorre en dues línies paral·leles molt ben definides. Una és la seva història amb la música i els excessos, i l’altra, el desig o gairebé obsessió de formar una banda de rock. Hynde va mamar del rock dels 50 i els 60, però la onada punk que estava naixent a Anglaterra, va deixar-li una empremta inesborrable tant a nivell artístic com a nivell personal. Mentre que a Cleveland flirtejava amb motoristes i assistia a concerts de Jeff Beck, The Velvet Underground o dels Stooges i el seu líder Iggy Pop, a Londres, i amb alguns anys més d’experiència a la sang, és va erigir com una de les dames del punk i una de les habituals en l’escena underground del moment. Des de treballar pel mateix Malcolm McLaren a la seva botiga de roba, fins a arribar al punt d’aconsellar a John Simon (Sid Vicious) que havia de deixar la banda on estava tocant el baix, per fitxar pels Sex Pistols. Testimoni de temps convulsos i de falses promeses, Hynde deixar molt clar en el seu llibre que en cap moment va perdre l’esperança d’acabar formant un grup de Rock. Aquesta va ser la seva meta durant molts anys, i ni l’alcohol ni les drogues, la ven fer canviar de pensament. I és que aquests dos elements són molt presents en tota la biografia. Hynde es va agafar al peu de la lletra el lema de moda en aquells anys: “viu ràpid i deixa un bonic cadàver”. El seu dia a dia es basava en anar de concerts i consumir gran quantitats d’alcohol i substàncies psicotròpiques. En un moment donat, ella mateixa ens explica que “quan un personatge com Johnny Thunders, fundador i líder dels New York Dolls, et diu que afluixis el ritme, és que alguna cosa no va bé”.

Per moments, aquest llibre m’ha recordat una antologia punk que vaig llegir fa un temps. És titulava Por favor mátame, La historia oral del punk, el qual és un recull de converses i pensaments dels mateixos protagonistes d’aquest moviment tan irreverent que va sacsejar les vides de molta gent tant a Anglaterra com a l’altra banda de l’atlàntic. Ja us podeu imaginar que en cada frase d’aquest llibre hi surten com a mínim paraules, com heroïna, alcohol, xeringa… i com que són converses reals, en molts casos, transcrites paraula per paraula, el llenguatge és molt col·loquial i reflexa molt bé l’època i l’edat d’aquella generació. En el cas de A todo riesgo, el llenguatge, com he dit, és molt mesurat i Hynde és preocupa molt de no utilitzar paraules massa radicals, però pel meu gust haurien encaixat millor en un relat on, precisament, la radicalitat juga un paper importantíssim. Però aquest fet no minva la qualitat d’un treball que t’atrapa en el seu submón i retrata uns temps de canvis a través de la mirada d’una artista com és Chrissie Hynde.

Evidentment no és un llibre per a tothom, i a tots aquells que la música rock la música punk no us digui gran cosa, trobareu poc rellevant la vida d’aquesta cantant. Però per contra, tots aquells fanàtics com jo, que encara guardeu aquells vinils dels New York Dolls o els The Damned, i us dutxeu a ritme de I wanna be your dog, aquesta biografia no us deixarà indiferents, i encara menys, quan a través de cada pàgina i cada capítol, podeu acompanyar la lectura de les diferents cançons de les que ens parla la protagonista. Una manera diferent de llegir amb un punt de nostàlgia, mentre recordem la banda sonora d’una generació que canviaria per sempre l’escena musical del planeta.

Agradarà a…

Aquells als que us agradin les bones biografies i als amants de la música rock i el punk dels 70.

No agradarà a…

Als que la música no els digui gaire res.

AnteriorClàssics de la literatura catalana
SegüentCINECLUB VIC. Raw
Avatar photo
Elèctric de professió, però cinèfil de vocació. Soc un amant de la història i ocupo les hores perdudes entre pel·lícules i lectures. Aficionat radiofònic, m'agrada perdre'm pel món de les ones, però si realment em voleu trobar, dins d'un cinema m'haureu de buscar.