Si hagués de col·locar aquesta novel·la de Maiol de Gràcia en alguna prestatgeria no sabria on posar-la. Bé, sí, a la meva, que hi ha de tot i més i tot està barrejat. El que vull dir és que és difícil definir-la. Va a la prestatgeria de novel·la negra? A la de thriller? A la de novel·la americana? On la col·loquen els editors de Més llibres? En realitat no sé on va perquè no sé què és. Em sembla un experiment narratiu que, confesso, m’ha agradat i sorprès a parts iguals.
Em sembla un experiment perquè l’autor utilitza tot un grapat de recursos estilístics i narratius que fan d’aquesta una combinació d’allò més arriscada. En primer lloc, el temps de la narració és complex. Anem saltant endavant i endarrere en el temps, la qual cosa ens permet conèixer alguns dels personatges des que eren petits fins a l’adultesa. La història, per la seva banda, està narrada des de tres punts de vista diferents. Per una banda tenim un mort (totalment surrealista, ho sé), que va parlant sobre què percep i veu i sobre el protagonista de la història. També hi tenim la veu d’un bon número de persones que van conèixer un el protagonista en qüestió; finalment, hi trobem la veu del narrador i també personatge de la història, però no el protagonista. Tot aquest batibull de gent que parla està unit per un element comú: el projecte tothom. A més d’això, pel mig i al llarg del camí hi trobarem un xèrif i una matança múltiple per investigar a Sutter Creek, un nen que segueix gent per després escriure contes a partir del que ha vist, un dramaturg barceloní de gran fama però força inestable… Com us dic, un experiment literari que tot i el poti-poti és efectiu i agradable, ja que empeny el lector a anar llegint i avançant sense adonar-se’n, de manera voraç i gairebé sense pausa aquesta història que sembla ben bé una sèrie o una pel·lícula, i que no saps on vol anar a parar o que, fins i tot, un cop arribats al final, et fa pensar que no va a parar enlloc.
Crec que no ho estic explicant gaire bé. De nou, no sé. El que sé és que Projecte tothom no és una novel·la per a tothom. Paradoxal, oi? De fet, crec que és o serà molt incompresa pels que tenen un concepte de literatura massa pla, regular, canònic, arquetípic. Maiol de Gràcia arrisca i crea una novel·la en què desplega tots els seus recursos i una gran profunditat a l’abast de pocs.
Agradarà a…
A aquells que us agradi apreciar els recursos estilístics que empra un autor. A qui busqui una novel·la “diferent”.
No agradarà a…
A qui busqui una novel·la tradicional o de manual. L’estil de l’autor és, com a mínim, trencador i arriscat.
Foto portada: Foto de Vintage creado por jcomp – www.freepik.es
