Bufar les espelmes del pastís i demanar un desig és un ritual aparentment innocent i dolç que Joan Mayans transforma en la porta d’entrada a Pensa un desig, una novel·la incòmoda sobre mares i filles, sobre allò que s’espera de nosaltres, i el que fem quan decidim no ser-ho.
Fa catorze anys la Maria va trencar amb tot i va decidir abandonar la seva família. La Clara, per seva banda, fa catorze anys que arrossega l’abandonament de la mare, un esdeveniment que ha marcat cada passa que ha fet. Ara, la noia és una influencer provocadora, rebel i magnètica, que ha decidit que ha arribat l’hora de passar comptes amb la vida i perpetrar la seva particular venjança. La mare, ara és una escriptora d’èxit que torna a Barcelona. El xoc de trens està garantit.
Pensa un desig és una novel·la de personatges (i quins personatges!): la Maria i la Clara, mare i filla, dues dones poderoses, amb tanta força que tot gira al seu voltant. Els homes hi passen de puntetes, apagats, secundaris. És la història d’elles dues, de la seva lluita, de la seva ràbia, de la seva necessitat d’entendre’s, perdonar-se (o no), reconciliar-se (o no).
La maternitat —més ben dit, els tabús que l’envolten— és el gran fil conductor. És un vincle sagrat, intocable, indiscutible? Què passa quan aquest vincle es trenca? La novel·la remou perquè ens qüestiona idees tan arrelades que no ens atrevim a qüestionar-les. Però Pensa un desig no és només una novel·la que parla de mares i filles. És una obra que parla de com gestionem el dolor, la culpa, l’abandó, la llibertat i de com les relacions familiars són infinitament més complexes del que voldríem.
El gran encert de la novel·la és que mai no et dona una resposta fàcil, sinó que t’obliga a parar, a pensar, a preguntar-te qui té raó, qui és la víctima, qui és el culpable… I si és que realment cal que n’hi hagi. Tot plegat, una lectura incòmoda que no et deixa indiferent i que t’obliga a prendre partit. De fet, és possible que els lectors canviïn d’opinió i es posin d’una banda o de l’altra capítol a capítol.
Agradarà a…
A qui busqui novel·les que incomoden i que qüestionen. També a aquells que vulguin qüestionar-se què vol dir ser mare, ser filla, ser lliure.
No agradarà a…
A qui encara pensi que una mare ha d’estimar incondicionalment i sense escletxes.
