Sempre explico com m’ha arribat un llibre a les mans per il·lustrar que els camins que et porten a un llibre són molt diversos. De vegades el que t’atrau és la portada, d’altres el títol o la sinopsi… També hi ha cops que te l’han recomanat, que t’has deixat portar per la intuïció. En aquest cas, el que m’ha unit a aquest llibre ha estat l’amistat. Sí, sí! Ho sé… Parlar dels llibres dels amics és una tasca difícil, ja que algú pot pensar que no ets prou objectiu i, fins i tot, t’arrisques a ser massa crític i que se t’enfadin, però ja sabeu que jo sóc una valenta, que visc al límit.
Paraules de mort és un recull de poemes que van escriure criminals i que la Irene Solanich ha traduït de l’anglès al català. Així doncs, en el seu interior hi podem llegir les paraules que van sortir de la ploma de criminals com Charles Manson, Bonnie Parker, Jim Jones, Albert DeSalvo Ted Bundy… Pel que fa al contingut dels poemes, el que hi trobem sovint dista d’allò que esperem o imaginem, de manera que la lectura ens aporta una visió humanista del criminal i ens permet endinsar-nos en la seva ment i conèixer-lo des d’un altre punt de vista. Personalment l’experiència de veure el criminal com un escriptor m’ha resultat sorprenent i gratificant a parts iguals, però reconec que per a altres persones pot semblar de mal gust i fins i tot macabre. Sobre gustos no hi ha res escrit, que diuen, però més que generar morbo o fer llenya, crec que el llibre ens proposa veure més enllà del que aquestes persones van fer i posar en valor la seva intel·ligència i complexitat com a éssers humans, un exercici sovint difícil.
Per si això fos poc, el llibre està il·lustrat amb molt d’encert i una gran sensibilitat, per la Georgina Armadàs. Si comencem per la portada, aquesta està inspirada en les imatges geomètriques que formen el test de Rorschach, imatges utilitzades en la psicoanàlisi. L’interior també està il·lustrat, de manera que cada criminal compta amb una il·lustració personalitzada amb un element que l’identifica i diferencia dels altres. El treball de la Georgina és impecable, però confesso que m’hauria agradat veure-hi un punt de color. Un vermell, potser?
Si m’hagués de quedar amb un dels criminals a partir de la lectura, el que més m’ha cridat l’atenció o el que més parada m’ha deixat ha estat Jim Jones. En aquest cas, el text que trobem al llibre el va escriure la seva mare, i us asseguro que el to adulador i la manera com elogia i idolatra el seu fill, el responsable del suïcidi col·lectiu més gran de la història, fa posar els pèls de punta.
Tot plegat, un conjunt artístic que barreja disciplines per donar-nos una visió diferent de les ments humanes més execrables. Tal com diuen les autores “perquè no hi ha acte més definitiu que la mort, no coneixem cosa més immortal que la poesia”.
Agradarà a…
A aquells que us agradi indagar en la ment de l’assassí. També a aquells que us agrada veure u tema des de diferents punts de vista.
No agradarà a…
A qui ho consideri de mal gust o macabre.