Crec que no hi ha cap escriptor català que faci més voltes que en Martí Gironell. Amb pandèmia o sense, a una munió de persones o a quatre gats, Gironell gaudeix del contacte amb els lectors, i és per això que sempre va amunt i avall, de ruta per Catalunya, presentant la seva novel·la ara aquí i ara allà. En aquest periple pel territori català, va anar a petar a Vic, a la Llibreria Muntanya de Llibres i, com és d’esperar, no m’ho vaig voler perdre. La continuació de la història encetada amb El pont dels jueus s’ho mereix, però no us espanteu, perquè no cal haver llegir la primera part per poder seguir el fil i gaudir de la novel·la.

Paraula de jueu ens transporta al segle XIV, i en concret, al moment en què Pere Baró rep l’encàrrec de reconstruir el pont de Besalú, que ha quedat destrossat per una riuada. La ciutat, que veu en el pont una oportunitat per fer de Besalú una vila poderosa i important tant a nivell polític com a nivell comercial, s’ha abocat en la seva reconstrucció. Tant cristians com jueus s’uniran en aquesta causa comuna, ja que ambdues comunitats tenen alguna cosa a guanyar, però qui més il·lusió ha dipositat en la construcció del pont és en Kim, un jove jueu descendent de Llombard, el primer constructor del pont. Tot i així, Besalú no ho tindrà fàcil… Tot d’un plegat les obres s’aturaran i en Kim, el protagonista d’aquesta història, haurà de fer mans i mànigues per aconseguir que l’obra prosperi.

Al llarg de la novel·la no només acompanyarem en Kim en les seves aventures i desventures per esbrinar per què s’han aturat les obres del pont i com solucionar-ho, sinó que també ens submergirem en l’època. Així doncs, serem testimonis de la relació entre cristians i jueus, dues comunitats enfrontades. D’una banda i de l’altra hi haurà persones disposades a trencar la concòrdia, però sortosament hi haurà qui vulgui construir ponts (mai millor dit) i acostar posicions en pro del bé comú. Malgrat les dificultats, ambdós bàndols hauran de mostrar empatia i respecte, idea que ens acompanyarà al llarg de la novel·la i de la que en Kim i l’Ester en faran bandera. Jueu i cristiana, s’estimaran de forma incondicional i sense importar quines siguin les seves creences i costums. La parella demostrarà que, amb voluntat, és possible una entesa entre ambdues comunitats.

I la cosa no s’atura aquí. Els lectors podran conèixer de primera mà els moviments polítics i econòmics de l’època, en els quals el joc brut és una constant. Ens toparem amb personatges que seran capaços de tot i més per aconseguir allò que volen. No hi ha un pam de net. No se salven ni els capellans!

Però per si això fos poc, tot el relat està amanit d’un aire màgic i esotèric que ve donat per la paraula. La creença que la paraula pot crear vida i la importància que els jueus hi donen endolciran aquest relat històric en què la fina línia que separa la ficció de la realitat es fon per crear un conjunt d’allò més versemblant.

Els 13 anys que han passat des d’El pont dels jueus i la cocció a foc lent que Gironell ha anat fent d’aquesta novel·la històrica han valgut la pena, ja que han donat com a resultat un relat atractiu, ben documentat i amb bon ritme que capbussa els lectors en la Catalunya del segle XIV.

Agradarà a…

Als amants de la novel·la històrica, als que van gaudir amb El pont dels jueus i als que tinguin ganes de viatjar a una altra època.

No agradarà a…

Als que busquin una novel·la contemporània o estrictament basada en la reconstrucció del pont, ja que la novel·la va més enllà i ens presenta molts temes.

 

foto portada

AnteriorCINECLUB XIC. Caçadors de bruixes
SegüentCrítica de “La vampira de Barcelona”. Festival de Sitges 2020
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.