És difícil sorprendre un lector habituat a les novetats i als títols més recomanats tant a les xarxes com en una conversa entre amics. I això és el que vaig demanar fa unes setmanes a una llibretera. Després de descartar uns deu llibres que ja havia llegit, i suant per la situació, em va dir: “si t’agrada tant llegir, has de conèixer Per Petterson”. I així em va captivar. 

Vaig marxar cap a casa amb un exemplar de Sortir a robar cavalls de l’editorial Club Editor sota el braç. I què dir-li a aquesta llibretera? Doncs, simplement que ho va encertar. 

Aquesta novel·la, summament evocadora i poètica, té un clar narrador: en Trond Sender, qui ara té setanta-set anys i decideix passar la seva vellesa en una cabana enmig del bosc. És un home madur, reflexiu i sense por. Aquesta experiència, però, no és nova per a ell. 

La nova situació el porta a rememorar quan tenia quinze anys i, amb el seu pare, va passar l’estiu tallant troncs en una cabana molt similar entre Noruega i Suècia. Sense la mare ni la germana, només ells dos. Allà va conèixer aquelles amistats estiuenques tan intenses i va descobrir el món. Un món a vegades senzill com la natura, o ple de perills com la natura, també. I allà és on se centra el cor d’aquesta novel·la: en les relacions entre pares i fills. 

Petterson és capaç de transmetre moltes sensacions físiques. L’autor és capaç de donar molts detalls de cada acció, cada paisatge i cada pensament. Però tot i això, no és una lectura feixuga. Creus possible un capítol sencer explicant l’àrdua feina de tallar troncs? Sí, i malgrat el desconeixement del tema (per part meva) no es fa pesat. 

És un llibre lent i molt descriptiu, però fàcil de llegir. Com a lector, no tenim altre paper que deixar-nos portar per la natura, pel descobriment, per la tendresa, per la por… La prosa és suau com una brisa que et xiuxiueja a l’orella o com la pluja que, a poc a poc, et cala ben endins. I veus que no hi ha una pauta marcada, que tant se val l’inici o el final del llibre. 

Sobta la relació del protagonista amb el seu pare. Igual que et deixa una mica en shock la desaparició de l’adult. Dividit en diferents parts, cadascuna d’elles té un fil conductor propi o, més aviat, unes reflexions concretes. Passem de (re)viure les relacions paternofilials al passat complicat d’una generació en guerra, sense oblidar com l’amistat pot fer-te créixer de cop amb cops inesperats, deixant clar que l’adolescència és una crisi en tota regla en què la construcció d’un mateix generalment fa mal. 

I és que els jocs secrets de dos joves donen nom a una obra ideal per llegir pausadament, fent-la durar, assaborint a poc a poc les seves pàgines. Sortir a robar cavalls ha estat traduïda a més de cinquanta llengües i guardonada arreu del món. És gaudir per gaudir.

Agradarà a…

Qui busqui una lectura bonica i amb un ritme lent. 

No agradarà a…

Als apassionats de l’acció continua.

 

Portada