El catàleg de Llibres del Delicte és d’una qualitat excel·lent. Tot i això, com em passa amb totes les editorials, hi ha llibres puntuals amb els que no connecto. És justament el que m’ha passat amb No en cap altre lloc, que no m’hi he acabat d’enganxar. I no és que no sigui un llibre interessant; hi ha llibres que simplement no són per a nosaltres.
En aquest llibre escrit a quatre mans, Maiol de Gràcia i Marta R. Gustems ens proposen un joc literari construït a partir de dues veus narratives que es van alternant i que submergeixen el lector en un ambient fosc i tòxic al voltant de la creació; un joc metaliterari com pocs no apte per a tots els públics que, a més, combina el llenguatge visual. Pur espectacle!
El joc i la relació entre les dues veus narratives, l’M i en J, es va constituint i coent a foc lent. Al principi, la sensació és la de no entendre res, però a poc a poc anirem lligant caps i veient què hi ha darrere de cada un. Pel que fa a l’estil, estem davant d’un text a cavall entre la narrativa i la poesia i, per què no dir-ho, molt oníric.
Al llarg de la lectura queda clar que escriure aquest llibre ha estat un joc per als autors. Així doncs, fa la impressió que aquesta història ha estat creada sense pressions i amb total llibertat narrativa; un gaudi tant per a ells com per al lector, que és capaç de sentir aquesta diversió brollar d’entre les paraules. Ja us ho he dit: un espectacle.
Us enganyaria si us digués que al darrere hi ha una trama trepidant. De fet, la trama és el menys important dins d’aquesta història. En realitat, el que destaca són les sensacions, pensaments i ambients en què ens situen.
Com podeu veure, és un llibre interessantíssim que, al meu parer, o l’avorreixes i el deixes o t’encanta. L’adorareu o l’odiareu?
Agradarà a…
A qui li agradin els llibres anàrquics, poètics i eclèctics.
No agradarà a…
Qui busqui una novel·la negra clàssica. De clàssica no en té res!
