De vegades em passa. De tant en tant sento amor a primera vista per un llibre. La portada, la sinopsi… no em demaneu què és allò que em porta a abocar-m’hi, perquè la major de les vegades no ho sé explicar i en cada cas és diferent. Seria com el sentit aràcnid de Spiderman, però amb els llibres. Si hi reflexiono, crec que el que em va dur a enamorar-me perdudament de Negra la brisa lluent va ser un nom: Medea.
Medea és un dels meus personatges de l’antiguitat preferits, però les tragèdies gregues, en general, són màgiques, perquè malgrat haver estat escrites fa molts i molts segles, tenen la capacitat de sacsejar el lector. Com dic sempre, l’ésser humà no ha canviat tant des de llavors; continuem sentint dolor, amor, felicitat, tristor, set de venjança, odi, alegria… I és això el que fa el personatge de Medea tant en l’obra de Vann con en la d’Eurípides: emocionar.
Als que no conegueu la història de Medea, us posaré en antecedents. Es podria considerar un spoiler immens, però tenint en compte que heu tingut més de dos mil anys per llegir l’obra d’Eurípides, crec que podem fer una excepció. Segons el mite, el pare de Jàson va ser destronat per Pèlias. Jàson, quan va ser major d’edat, va reclamar a Pèlias el tron, però aquest, que es resistia a entregar-li, el va enviar a la Còlquida i li va ordenar que aconseguís el velló d’or, és a dir, la pell d’un xai, en aquest cas, d’or. Per aconseguir el seu objectiu, Jàson va reunir els argonautes, van embarcar a la nau Argo i van partir cap a la Còlquida. Un cop van arribar, Eetes, el rei d’aquella regió, li va dir que li donaria el velló si superava algunes probes. Medea, la filla d’Eetes, es va enamorar perdudament de Jàson i amb la seva màgia va ajudar-lo a dur a terme l’empresa que el rei li havia encarregat. Després de trair el seu pare, Medea va embarcar a la nau Argo rumb a Iolcos, la pàtria de Jàson, i per alentir la nau del seu pare, que els perseguia, Medea va matar el seu germà, el va esquarterar i en va anar llançant els bocins al mar amb l’objectiu que Eetes s’anés aturant per recuperar-los. La història que ens narra Vann comença abans que la d’Eurípides i ens presenta una Medea en plena fugida des de la Còlquida cap a Iolcos. A continuació, ens narrarà com són rebuts al país de Jàson i tot el que es desencadenarà després de la seva arribada.
Haig de confessar que em va costar entrar a la història. Potser ho va provocar el fet que la narració se situa en una època no narrada per Eurípides, o potser va ser per la prosa de Vann. L’autor té un estil narratiu ple de frases curtes i amb pocs verbs que podríem catalogar de descriptives més que no pas carregades d’acció, això sí, avantsala del que està per venir. Ben bé al començament Vann ens embolcalla i ens submergeix en l’ambient amb una prosa gairebé poètica que ens fa mantenir alerta els cinc sentits. De les línies de Vann podem arribar a sentir l’olor del mar, veure la negror de l’aigua durant la nit, tocar la fosca i llefiscosa sang del desmembrat germà de Medea, assaborir el peix que els alimenta durant la travessia i, fins i tot, escoltar Medea invocant Hècate en una llengua estrangera. A partir de la meitat del llibre, la narració agafa embranzida i el ritme es torna trepidant fins al punt de no poder-lo deixar anar.
Quant al personatge de Medea, si en l’obra d’Eurípides ja és un personatge tractat amb molta profunditat, Vann aconsegueix arrodonir el personatge encara més. Així doncs, els lectors hi trobaran una dona salvatge, sensual, empoderada, valenta, que no creu en reis ni en déus, amb criteri propi, ambiciosa, intel·ligent, manipuladora, venjativa… el seu únic defecte es estimar Jàson amb totes les seves forces, la qual cosa la portarà a la perdició més absoluta.
Agradarà a…
Als lectors que busquin una lectura profunda, plena de sentiment i gairebé poètica. També agradarà als amants dels clàssics. Finalment, agradarà a aquells lectors que tinguin ganes e descobrir un personatge femení amb molta força.
No agradarà…
Als que busquin una novel·la amb personatges contemporanis, i als que busquin una història ràpida des del principi.
