Us he de confessar que sóc molt fan del reciclatge i m’encanta reutilitzar. És un exercici de creativitat molt útil que recomano a tothom: petits i grans. Si parlem de grans, vull donar-vos a conèixer l’associació cultural de caràcter social i educatiu Makea tu vida, un grup que es dedica a reutilitzar el rebuig i en dóna nous usos de manera creativa. Per als més petits, avui us vull parlar sobre diferents materials que tothom pot fabricar i que donen molt joc a l’hora d’experimentar.

Les ampolles sensorials

IMG_6717Jo aquesta setmana n’he fet unes quantes i han tingut molt èxit tan en nens de 9 mesos com de dos anys. Normalment es fan amb ampolles de plàstic transparent, de la mida, color i forma que tingueu a l’abast, i a dins s’hi pot posar el que es vulgui. Es poden fer temàtiques, seguint una tonalitat concreta, totalment diferents i variades, barrejant aigua amb objectes que floten i d’altres que no, amb papers, purpurina, daus, xinel·les, braçalets, amb oli , aigua i colorant… i així una infinita combinació de materials i substàncies que podeu trobar a quasi tot arreu i el més important, per un cost molt baix.

Jo utilitzo ampolles de Cacaolat perquè per la mida són més fàcils de manipular. La gràcia d’aquestes ampolles és que són resistents i que en moure’s provoquen reaccions en tots els infants a causa del soroll, els moviments dels objectes de dins, del contrapès de l’aigua, la barreja de líquids… i com que són molt econòmiques de fer, es poden anar renovant sovint de manera que els infants no perden mai l’interès i la curiositat. A més, es poden decorar per fora o per dins si el forat és prou gran. Això si, procureu sallar el tap amb cola per a més seguretat.

La panera dels tresors

IMG_0392[1]És una proposta d’experimentació que va dirigida a infants d’entre 6 i 12 mesos, bàsicament des que es mantenen asseguts per si sols, ja que així els queden les dues mans lliures per manipular. I tal com diu el nom, consisteix en agrupar diversos objectes o elements, prioritzant que siguin de textures, formes, olors i gustos interessants. Per aquest motiu és important utilitzar en la major part possible material natural i d’ús quotidià, ja que el que es pretén és que facin descoberta de tots i cadascun d’ells tocant-los, posant-los a la boca, tirant-los, apilant-los, etc.

I com s’utilitza? Doncs se’ls ofereix la panera (normalment rodona i no massa fonda) posant-la al seu costat per tal que ells la vagin descobrint de manera autònoma i amb la menor intervenció de l’adult possible, per afavorir el joc lliure.

Quins objectes s’hi poden posar? Doncs quasi tot el que hom vulgui però vigilant amb objectes que es puguin empassar, elements que s’esmicolen, peces que es desmunten… Sentit comú! Per si de cas us deixo amb algunes suggerències: culleres de cuina, capses, ous de sargir mitjons, morters, raspalls, sonalls, castanyes grans, pinyes, petxines, fulles, pedres, nous, trossos d’escorça, esponges naturals, bossetes de roba amb anís estrellat dins, jocs de claus, flameres, cascavells lligats amb cintes, campanetes, pots petits, colador petit, objectes de plàstic, roba, cartró, rotlles de paper de vàter, paper de vidre, retall de pell, moneder, embuts, pinzells, pilotes, miralls, etc. Poseu-ho imaginació

Per aprofundir més en el tema us convido a fer una ullada al bloc d’una amiga meva i estudiant de magisteri Kàtia Maier.

Com a suggerència final, els dies 11 i 18 d’octubre s’estrena un nou espectacle de Bruc Brothers Company anomenat Electric babyland, a la sala Atrium de Barcelona, d’11  a 12h. No us ho perdeu!

Comparteix
AnterioriTime, el nou monòleg d’en Peyu
SegüentEl dimoni de la perversitat. E.A.Poe
Em dic Anna Prat i Fontseca, tinc 34 anys i sóc mare d’en Guiu, nascut el 23 de desembre del 2014, i parella d’en Xevi, un company de vida que em fa créixer i estimar el dia a dia i apreciar els petits detalls que la vida ens brinda. He de dir que em va costar molt saber què volia ser de gran, ja que sóc mestra d’educació infantil amb menció d’art a l’escola, integradora social i intèrpret de llengua de signes. Amb el temps m’he adonat que el camí que he recorregut tan a nivell educatiu com laboral, ja que tinc experiència en el món de l’educació i el lleure i en educació especial, m’han ajudat a sentir-me preparada i valenta per iniciar aquest projecte amb confiança i seguretat: “Carantoines, mare de dia a Tona”. Neix el setembre de 2015, ja que em permet ser la mestra i la mare que visualitzo en el meu ideal i al mateix temps conciliar la vida laboral i familiar tan de la meva família com de les famílies que confien i confiïn en aquest projecte. I amb aquest projecte al damunt, se'm convida a escriure a L'Escriba cada quinze dies sobre el que més m'agrada: criança, infància, educació, literatura infantil, activitats i experimentacions sensorials i altres temes relacionats.