“De petits ens pensàvem que el mar començava a l’Agulla de Castell i s’acabava a la cova de cap Gros, que són els accidents que tanquen de nord a sud la badia de la Fosca, una de les millors de la costa catalana.” Així és com comença Mar d’estiu de Rafel Nadal, un relat de memòries i viatges per la costa mediterrània editat per Univers. Encara en el primer capítol, l’autor explica com a l’adolescència el mar ja es va fer més gran amb un viatge a Mallorca i amb els anys han estat molts els viatges per indrets que l’han portat, sovint amb la companyia de la seva parella, des de la costa catalana a Itàlia, les illes gregues, l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica.

Mar d’estiu és, doncs, un viatge i molts viatges a la vegada, viatges que l’autor ha fet a llocs on s’ha sentit com a casa, perquè “aquell era el mateix mar nostre –un mar que començava a l’Agulla de Castell però que no s’acabava a la cova de cap Gros, sinó que donava la volta a tota la costa mediterrània per acabar tornant a casa.” El viatjar de Rafel Nadal és pausat, tranquil i, sobretot, es basa en la coneixença dels llocs que visita i de la seva gent, i és preguntant i deixant-se portar pel que li expliquen i recomanen que arriba a conèixer els diversos indrets que trepitja.

La primera parada que el relat ens ofereix lluny de casa és a les illes Eòlies amb erupció de l’Stromboli inclosa, però els viatges continuen i el coneixement d’Hidra, a Grècia, fa que Nadal mantingui una llarga conversa a Gant, a Bèlgica, amb un dels seus il·lustres estadants, Leonard Cohen. El viatge, doncs, és també el record que deixa.

El capítol dedicat a Xipre m’ha agradat especialment perquè vaig ser a tants dels llocs que anomena que ha estat com tornar-hi una mica i reviure aquesta illa mediterrània partida pel mig per una frontera absurda vigilada pels Cascos Blaus de les Nacions Unides. M’ha agradat recordar les petites esglésies de les muntanyes de Troodos i les ruïnes de Pafos, a més de Salamina, una de les joies de l’illa. És molt bonic també el relat de la visita a Icària, l’illa grega dels miralls.

Altra vegada a Catalunya, Nadal parla de Portlligat i dels seus records relacionats amb Salvador Dalí. I el llibre es clou amb el que ell anomena “Postals”, escrits breus que el porten a parlar de les alzines sureres, de les vinyes, de la fruita de temporada o del mar a l’hivern, entre d’altres motius. Mar d’estiu, doncs, ens porta les memòries mediterrànies de Rafel Nadal però, a vegades, s’acaben embolicant també amb les nostres.

 

AnteriorEl fred que ve abans de la calor: L’edat de gel
Següent“Experta en magia”, Marion Zimmer Bradley
Avatar photo
Meritxell Guitart Andreu (Sabadell, 1972) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i professora de Llengua i Literatura Catalana a La Salle Manlleu. Gran amant dels viatges, és autora del llibre De Vancouver a Whitehorse a través de les Rocalloses i el Passatge Interior d’Alaska (El Toll, 2016) i també dels relats: “Lliçons de quítxua a la Vall Sagrada dels Inques” (Mambo Poa 2, 2010), “El vent del sud: viatge a la Patagònia argentina” (Mambo Poa 3, 2011), “Camí de la misteriosa Alaska” (Mambo Poa 4, 2012) i “Un conte rus” (Cosins llunyans i altres contes, Cossetània 2014). L’any 2016 va ser finalista del premi Núvol de contes amb la narració “Shako Kvareli”. Podeu seguir els seus viatges al blog Bitllet de tornada, al Facebook i a Twitter (@txellguitart).