“De petits ens pensàvem que el mar començava a l’Agulla de Castell i s’acabava a la cova de cap Gros, que són els accidents que tanquen de nord a sud la badia de la Fosca, una de les millors de la costa catalana.” Així és com comença Mar d’estiu de Rafel Nadal, un relat de memòries i viatges per la costa mediterrània editat per Univers. Encara en el primer capítol, l’autor explica com a l’adolescència el mar ja es va fer més gran amb un viatge a Mallorca i amb els anys han estat molts els viatges per indrets que l’han portat, sovint amb la companyia de la seva parella, des de la costa catalana a Itàlia, les illes gregues, l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica.

Mar d’estiu és, doncs, un viatge i molts viatges a la vegada, viatges que l’autor ha fet a llocs on s’ha sentit com a casa, perquè “aquell era el mateix mar nostre –un mar que començava a l’Agulla de Castell però que no s’acabava a la cova de cap Gros, sinó que donava la volta a tota la costa mediterrània per acabar tornant a casa.” El viatjar de Rafel Nadal és pausat, tranquil i, sobretot, es basa en la coneixença dels llocs que visita i de la seva gent, i és preguntant i deixant-se portar pel que li expliquen i recomanen que arriba a conèixer els diversos indrets que trepitja.

La primera parada que el relat ens ofereix lluny de casa és a les illes Eòlies amb erupció de l’Stromboli inclosa, però els viatges continuen i el coneixement d’Hidra, a Grècia, fa que Nadal mantingui una llarga conversa a Gant, a Bèlgica, amb un dels seus il·lustres estadants, Leonard Cohen. El viatge, doncs, és també el record que deixa.

El capítol dedicat a Xipre m’ha agradat especialment perquè vaig ser a tants dels llocs que anomena que ha estat com tornar-hi una mica i reviure aquesta illa mediterrània partida pel mig per una frontera absurda vigilada pels Cascos Blaus de les Nacions Unides. M’ha agradat recordar les petites esglésies de les muntanyes de Troodos i les ruïnes de Pafos, a més de Salamina, una de les joies de l’illa. És molt bonic també el relat de la visita a Icària, l’illa grega dels miralls.

Altra vegada a Catalunya, Nadal parla de Portlligat i dels seus records relacionats amb Salvador Dalí. I el llibre es clou amb el que ell anomena “Postals”, escrits breus que el porten a parlar de les alzines sureres, de les vinyes, de la fruita de temporada o del mar a l’hivern, entre d’altres motius. Mar d’estiu, doncs, ens porta les memòries mediterrànies de Rafel Nadal però, a vegades, s’acaben embolicant també amb les nostres.