Els tres protagonistes d’Ice Age, en Manfred (mamut), en Diego (felí de dents de sabre) i en Syd (l’ós peresós) formen una de les manades de dibuixos animats més curioses que puguem trobar.

La primera de les cinc pel·lícules, titulada Ice age: l’Edat de gel (2002), ens situa en un món prehistòric ben diferent de l’actual en què el canvi climàtic està canviant les condicions de la Terra i els diferents animals han d’emigrar per buscar refugi i aliments per suportar el fred.

Certament, el canvi climàtic natural alterna etapes de temperatures fredes i càlides. Actualment, la tendència és just al contrari que en la pel·lícula, de manera que anem cap a un cicle càlid. I a més, anem a major velocitat de l’esperada a causa de l’activitat humana. 

Els canvis climàtics que es donen a ritme natural deixen temps a la majoria de les espècies per adaptar-se o migrar. Actualment, no sabem si la majoria es podran adaptar.

La peculiar manada d’animals tenen una missió d’allò més solidària: tornar un nadó humà a la seva tribu. I dic missió solidària, perquè el més normal seria que el tigre es mengés el nadó per la seva condició de depredador i que el mamut tingués por dels humans, ja que n’era una presa habitual. Tot i les seves condicions prèvies, tiren endavant la missió i pel camí superen tota mena d’obstacles que els ajuden a desenvolupar una forta amistat. 

Aquesta pel·lícula, la qual es va projectar el 2002, té una bona base biològica, ja que els tres mamífers van coincidir tant temporalment com espacialment a la zona d’Amèrica. Potser la incoherència més gran es troba amb en Syd, ja que els ossos peresosos no són capaços de caminar, sinó que viuen als arbres. A la prehistòria hi havia una espècie de peresosos que sí podia aguantar-se sobre les dues potes, l’extint peresós terrestre, però es creu que aquest tenia una mida molt més gran que la que mostra en Syd. Així doncs, tot i que hi hagi incongroències, podem dir que les aventures de la manada són plenes de rialles pels espectadors, ja siguin petits o grans. 

Tots ells acompanyats per l’esquirol Scrat i el seu aglà, els quals aporten petites dosis d’humor i ressalten la importància del menjar per a la supervivència. Evidentment, es tracta d’un esquirol prehistòric dents de sabre i la mascota de Blue Sky Studios.

Agradarà a…

Qui busqui una història familiar sobre l’amistat, ambientada en una època desconeguda, emocionant i amb una bona base biològica. 

 

AnteriorCrítica de “The Terror”
Següent“Mar d’estiu”, Rafel Nadal
Avatar photo
Sóc biòloga ambiental, m'apassionen els animals i la natura. Qualsevol llibre o pel·lícula en què aparegui algun animaló és una bona opció per submergir-m'hi. M'agraden les històries amb un rerefons d'aventura i acció, però sobretot que tinguin un final feliç.