Amb la lectura d’aquesta novel·la he descobert l’estètica “dark acadèmia”, molt popular a les xarxes socials i entre els joves. Per als forans en la matèria, aquesta subcultura es caracteritza per evocar un ambient acadèmic, intel·lectual i sovint melancòlic, amb influències que van des de la literatura clàssica i l’arquitectura fins a la moda vintage.  Investigant una mica, he descobert que la precursora i inspiradora d’aquest gènere literari o estètica va ser la novel·la El Secreto, de Donna Tartt, en la qual es narra un assassinat dins d’un grup d’estudiants d’estudis clàssics en una universitat d’elit d’Anglaterra. La veritat és que amb aquesta sinopsi no puc contenir les ganes de llegir-la i seguir explorant el gènere.

Aquesta novel·la també s’emmarca dins del “new adult”, una altra descoberta per mi. Si com jo, no sabeu de què parlem, heu de saber que aquest gènere té com a protagonistes joves d’entre 18 i 30 anys aproximadament i aborda, principalment, el pas de l’adolescència a l’edat adulta. Hi apareixen qüestions com la identitat, la complexitat de les relacions personals i, a diferència de la novel·la juvenil, hi apareix contingut més madur com ara la sexualitat o els reptes de la vida adulta.

Els que em coneixeu bé sabeu que MAI m’hauria acostat a un llibre d’aquestes característiques. Dark acadèmia? New adult? Clarament no és el llibre que triaria en una llibreria. Però resulta que el tinc, que l’obro sense cap expectativa, sense jutjar, i quan me n’adono, han passat dues hores i porto llegides més de cent pàgines. De veritat? I al final m’empasso les 560 pàgines en només tres dies. I a més, m’ha agradat!

Els protagonistes d’aquesta història són la Norah i en Rhydian, dos estudiants de l’Old Castle, un internat d’elit a Oxford. La Norah va a parar allà quan es queda sola amb el seu pare arran de la mort la seva mare, de manera que no passa pel seu millor moment. En Rhydian, per la seva banda, també està en hores baixes, ja que el curs passat l’Aaron, el seu millor amic, va desaparèixer en estranyes circumstàncies. Contra tot pronòstic, la Norah i en Rhydian s’aliaran per intentar descobrir què li va passar a l’Aaron. Pel camí, el lector s’endinsarà en una història plena d’aventures, secrets, complots, romanticisme i llegendes que enganxa des de la primera pàgina i que us mantindrà expectants fins al final.

Si una cosa destacaria d’aquesta novel·la és la forma com Winter manté la intriga i la tensió capítol a capítol, ja que la trama no es resol completament fins al final i hi ha força girs inesperats que empenyen el lector a seguir llegint. No és fàcil crear tensió i encara menys saber sostenir-la al llarg de 500 pàgines. Costa de creure, però l’atenció (i la tensió!) no decau en cap moment. Si hi sumem capítols força curts i un llenguatge bastant simple i assequible, el resultat és una novel·la que no es llegeix, sinó que es devora.

Com a bona aficionada a la novel·la negra, el que més m’ha agradat ha estat la trama al voltant de la desaparició de l’Aaron i altres misteris que amaga l’Old Castle. El que menys m’ha agradat és la història d’amor que sura en l’ambient. Tot i això, haig de reconèixer que l’autora la desenvolupa amb mestratge i mà esquerra, de manera que no m’ha entusiasmat, però tampoc m’ha fet nosa. Pel que fa als personatges, tant els protagonistes com els secundaris estan força ben treballats. Tot i això, especialment els secundaris, els he trobat força estereotipats, de manera que ja saps quin paper jugaran dins de la història i, per tant, donen pistes sobre com es desenvoluparà la trama.

La cirereta del pastís és una ambientació màgica i molt realista que permet al lector no només veure el món que s’està presentant, sinó també experimentar-lo a través dels sentits. No es tracta d’un simple fons decoratiu, sinó que l’entorn juga un paper crucial en el desenvolupament de la trama i els personatges. La interacció entre els protagonistes i l’Old Castle està tan intrínsecament lligada que sembla que l’un no pot existir sense l’altre.

Tot plegat ha estat una molt grata sorpresa i m’alegra haver-me topat amb aquesta novel·la ben construïda i molt ben narrada.

Agradarà a…

Als que tinguin ganes de llegir un llibre ràpid i d’aquells que enganxen.

No agradarà a…

Qui busqui una història extremadament profunda i plena de realisme.

 

Imatge de portada

AnteriorTornar a caminar
SegüentAquest divendres 22 de desembre als cinemes…
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.