Escrita el 1928, Los pescadores (Nórdica Libros) narra la història real del conflicte entre els habitants de la ciutat de Gjøl i un grup de pescadors que es van traslladar allà des de la costa del Nord. La diferència entre tots dos i la causa dels conflictes? La fe i la manera d’entendre-la i viure-la de cada comunitat.

L’extremisme religiós és el fil que embasta totes les pàgines. Els nouvinguts a la zona són summament estrictes amb la religió i el seu dia a dia, i els habitants del poble ho viuen de manera més relaxada. Al principi, reconec que em va costar fer-me el croquis mental de qui era qui: reconèixer a cada personatge em va costar. A les poques pàgines, la personalitat de cadascun aflora (i molt) i et situes com a lector molt fàcilment. I és que els capítols van intercalant les aventures i desventures de cada comunitat, així que és bàsic saber quin dels dos bàndols ens parla.

Val la pena esmentar dos personatges, per a mi potents i clau cadascun des de la seva situació: la Tea i la Mariane. El fonamentalisme religiós, però també el paper de la dona en aquestes cultures tan extremes, són els clars protagonistes en la vida d’aquestes dones. Elles, a casa, cuidant les necessitats bàsiques i, sobretot, augmentant les famílies. Elles, amb molt o poc a dir, fortes i valentes, tenen un paper molt important en aquestes pàgines. I aquest és un gran punt de partida a partir del qual podem anar trobant reflexions morals o psicològiques que traslladem a la nostra època perquè són necessàries.

La migració i com enfrontar-se a ella en un paratge, al principi hospitalari, també és clau. Aquests pescadors tan summament lligats als dictàmens de la seva religió van abandonar les seves antigues llars, rutines i maneres de viure per a adaptar-se a una nova zona on instal·lar les seves xarxes i millorar econòmicament. Però més enllà d’aquest grup, veurem com algun jove migrarà a ciutats més pròsperes o com algun altre personatge voltarà per la zona sense lloc fix de residència.

Tot i això, en la meva opinió, deixant d’un costat la religió i la migració, estem davant una novel·la costumista. Passen les èpoques, els anys i acompanyem els seus protagonistes al llarg de la seva vida. Es formen parelles, es perden feines, es tenen fills, s’independitzen, es construeixen cases millors… I estem, doncs, davant la vida, pura i dura, i els seus sentiments.

Això sí, us adverteixo que les descripcions són sublims: llegir certs paratges i creure’t enmig d’un fiord és possible gràcies a un estil sense metàfores, net, directe i realista. Hans Kirk –advocat i periodista– descriu la tempesta, la boira o la neu de tal manera que et fa estar allà, al mig de tot plegat.

Aquesta és una de les novel·les daneses més importants del segle XX i la seva lectura és de referència a totes les escoles de Dinamarca. Si us soc sincera, mentre la llegia em costava visualitzar un tipus de lectura tan densa i potent en segons quina edat escolar. Opino que és per com està escrit: l’autor no es posiciona en cap moment, només relata els fets, sense dir què o qui és millor. Per tant, crec que és bo (i necessari) establir aquestes bases en els més joves.

Com també és important contextualitzar la història de l’autor. El 1941, durant l’ocupació alemanya, va ser arrestat per la policia danesa en una batuda contra comunistes i simpatitzants d’esquerra i empresonat i detingut al camp de concentració danès d’Horserød, del qual va aconseguir escapar el 1943.

Agradarà a…

A aquells que busquin sempre el rerefons de cada història.

No agradarà a…

A aquells àvids d’acció constant.

 

Portada