Em vaig endinsar en la literatura japonesa amb La papereria Tsubaki per recomanació de l’Helena i arran d’un viatge al Japó. Com que em va agradar tant el viatge (tant físic com literari) he seguit amb Los misterios de la taberna Kamogawa, de Hisashi Kashiwai, el primer d’una sèrie de quatre llibres.
De moment, només he llegit el primer i ho he fet en castellà, però si els voleu llegir en català, els trobareu editats per La Magrana. Al final, tant un segell com l’altre són de Penguin Random House, així que tot queda a casa i els diners van tots al mateix saquet.
Los misterios de la taberna Kamogawa ens situa a Kyoto, en una petita i discreta taverna que, vista des de fora, podria passar desapercebuda, perquè no té ni cartell. Està regentada pel Nagare Kamogawa, un expolicia, i la seva filla, la Koishi. Però en aquesta taverna, els Kamogawa no només hi tenen un restaurant, sinó que també hi tenen una agència de detectius gastronòmics. I què vol dir això? Doncs que a partir dels records dels seus clients —sovint fragmentaris, imprecisos o basats en les emocions—, intenten reconstruir un plat del passat que ha quedat en la seva memòria. Es tracta d’un sabor perdut, un àpat associat a una persona estimada o un moment que ja no tornarà. I, a través de la investigació i la recreació del plat per al client, no només recuperen receptes, sinó també memòries, ferides i reconciliacions pendents.
Cada capítol presenta un client diferent amb una vivència pròpia i, evidentment, un plat per recuperar. Totes les històries que se’ns presenten tenen un to entranyable, íntim i profundament humà. Són relats que van al moll de l’os, però sense artificis ni dramatismes excessius. L’autor no s’hi recrea: explica el que cal explicar, amb una prosa clara i directa, sense palla. Aquesta economia narrativa fa que el llibre es llegeixi en un tres i no res, però que alhora deixi pòsit i et toqui la fibra.
Més enllà de les històries que se’ns expliquen, el llibre ens permet fer un viatge gastronòmic i cultural que ens endinsa al Japó, però a través del paladar. I com ho fa? Doncs amb una descripció dels plats, de l’origen dels ingredients, de les textures, aromes i sabors, dels temps de cocció… exquisida.
Per la meva banda, seguiré llegint les investigacions dels Kamogawa i seguiré eplorant la gastronomia i la literatura japonesa, de la qual me’n declaro una fan absoluta.
Agradarà a…
A qui tingui ganes d’endinsar-se en el país nipó a través de la seva gastronomia.
No agradarà a…
No imagino a qui no li pot agradar aquesta història. Llegiu-lo!
