Desconeixia totalment la trajectòria d’Enrique Laso i admeto que el primer llibre de l’autor que em cau a les mans. La portada, tot i que intento no deixar-me suggestionar per les imatges, atrau força i llegir la sinopsi decideixes comprar-lo ràpidament.
Sinopsi
L’Ethan Bush, un jove i prometedor agent de la Unitat d’Anàlisi de Conducta de l’FBI especialitzat en perfils criminals, es planta a un petit estat nord-americà on s’han trobat els cadàvers de dues joves gairebé de manera simultània i en les mateixes circumstàncies. L’Ethan i el seu equip ho tindran difícil, ja que s’hauran d’enfrontar a un crim amb moltes similituds ocorregut 17 anys abans. Per altra banda, sortiran a la llum els secrets més ocults d’uns habitants que gairebé tots es coneixen.
La trama
La trama és bona, ràpida i àgil. Laso no s’entreté gaire i va al moll de l’os, de manera que el lector queda atrapat en les seves pàgines. És tan ràpida i fàcil de seguir que adquireix un caire cinematogràfic i sembla ben bé que estiguem “llegint” un capítol de CSI o una temporada de True Detective.
Hi trobo, però, un gran defecte: la resolució. Tot i que després s’explica amb més detall, Ethan ja ha resolt el crim per sí mateix i sense comptar amb el lector. El crim, doncs, es resol així: pum, de cop, sense avisar… un recurs que en el cine o a la tele impacta molt, però que en un llibre et deixa un regust amarg. Crec que en una novel·la negra, el lector i el detectiu han de comptar amb la mateixa informació, perquè en el moment en què lector i detectiu avancen a ritmes diferents… PAF! Es trenca la màgia.
I ull viu, perquè he dit resolució, que no final. El final de la novel·la sí que m’ha agradat, perquè, altre cop com si es tractés d’un capítol d’una sèrie, se’ns planteja la possibilitat de veure l’agent Bush i el seu equip immers en una nova investigació.
Finalment, per afegir un altre petit tret negatiu a la trama, tot i les habituals pistes que inculpen ara l’un i ara l’altre, no em va costar gaire formar-me sospites al voltant d’un personatge en concret. No sé si es tracta d’intuïció femenina, de molta novel·la negra o d’una trama intuïtiva, però tenia raó.
Els personatges
Crec que el tractament dels personatges compta amb l’equilibri just entre profund i superficial, perquè l’autor ens permet conèixer els personatges força bé atès que no és una novel·la llarga, però hi vincula només aquells aspectes personals que tenen alguna importància per a la investigació.
L’Ethan Bush, un personatge que al principi cau una mica malament, acaba mostrant una part més humana i complexa. És un jove intel·ligent i prometedor que s’acaba implicant emocionalment en el cas i que veu com la seva vida personal i els seus traumes del passat també tenen molt a veure en la seva vida professional. A totes llums un investigador de manual amb trets molt humans.
La resta de personatges, presentats d’una forma més superficial i a partir de la relació que tenen amb l’Ethan, també són personatges propis del gènere: el Sheriff, l’informàtic, els agents que s’ocupen de recavar proves, la noia… Afegiria que el fet que l’Ethan comptés amb equip propi (Liz, Mark i Tom) em va recordar a sèries com CSI o Castlte, però també em va generar ganes, un cop més, de veure’ls en escena en una altra novel·la per apreciar millor la relació que tenen entre ells i conèixer-los millor individualment.
En conclusió…
És una novel·la ràpida, fàcil de llegir i entretinguda. Tot i que no és una obra mestra del gènere, compleix el seu objectiu: entretenir. El seu caràcter ràpid li aporta trets cinematogràfics i qui sap si hi haurà pel·lícula o una sèrie ambientada en “los crímenes azules”. Per altra banda, queda oberta la porta a una altra novel·la protagonitzada per Ethan Bush i el seu equip… Serà el principi d’una saga?
Agradarà…
A aquells que us agraden les novel·les ràpides i entretingudes que es devoren en poc temps. Als fans de CSI i altres sèries de crims els semblarà que es troben al bell mig d’un nou capítol.
No agradarà…
Si busqueu un crim molt complex o personatges molt profunds us equivoqueu de novel·la. No és un thriller psicològic, sinó tot el contrari, un llibre en què només hi ha acció, acció i acció.
