Igual que en el seu anterior treball, No diguis res, en què desgrana metòdicament com un cirurgià el conflicte entre catòlics i protestants d’Irlanda del Nord (The Troubles in Northern Ireland, en anglès), a partir del segrest i assassinat l’any 1972 per l’Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) de Jean McConville  ordenat per un aleshores jove líder del Sinn Féin Gerry Adams, el periodista d’investigació del New York Times i escriptor Patrick Radden Keefe (Boston, 1976) ha escrit un nou best-seller instantani centrat en una àmplia crònica de tres generacions de la família Sackler, la fortuna de la qual va ser construïda entorn de la comercialització del Valium i la reputació de la qual va ser posteriorment dilapidada per una cobdiciosa gestió en la venta d’un altre opiaci, l’OxyContin. Anteriorment Patrick Radden Keefe ja havia demostrat la seva perícia a l’hora d’investigar temes especialment sensibles i secrets com són el conflicte sobre la propietat de les reserves de ferro a Guinea, les complicacions polítiques a les quals s’enfronten els estats que legalitzen la marihuana recreativa i la captura del narcotraficant mexicà Joaquín “El Chapo” Guzmán Loera.

A L’imperi del dolor (editat per Edicions del Periscopi amb traducció de Ricard Gil), l’autor ens relata minuciosament com la promoció i comercialització d’OxyContin es va produir aprofitant males pràctiques i influències sobre les principals agències reguladores que van provocar una flexibilització tendenciosa en la liberalització de l’ús d’opioides en el tractament del dolor, especialment per al dolor crònic no relacionat amb el càncer. En aquest context, Purdue Pharma, una empresa líder de la indústria farmacèutica que ofereix analgèsia accessible i solucions per a la salut del consumidor (segons es pot llegir en la seva pàgina web), va dur a terme una campanya agressiva per promoure l’ús d’opioides en general i l’OxyContin en particular.  Només l’any 2001, la companyia va gastar 200 milions de dòlars en promoure una sèrie d’enfocaments per comercialitzar i promocionar OxyContin d’una forma clarament massiva i abusiva (fins i tot incentivant metges i venedors amb viatges i altres regals i bonificacions totalment impròpies o irresponsables). Es calcula que una petita ciutat de 3.000 habitants anomenada Williamson situada a l’estat nord-americà de Virginia Occidental va rebre entre 2006 i 2016 un tsunami de 20 milions de pastilles pel dolor.

Malgrat que la temàtica és totalment diferent, no podem passar per alt certs paral·lelismes amb el seu anterior llibre, i és que, igual que l’assassinat d’una jove i innocent mare de deu fills va ser posteriorment qualificada segons paraules d’alguns dels seus executors com a “brutal i inútil”, la coneguda com a “crisis del opioides” que tan sols l’any 2019 va provocar la mort per sobredosi de prop de 50.000 persones als Estats Units és fruit en si mateixa d’una ambició i avarícia malaltisses portades a un extrem igual de brutal i inimaginable. La majoria d’aquests morts van tenir relació amb el consum d’un opioide que podia incloure derivats de l’opi com l’heroïna, la morfina, l’oxicodona i drogues sintètiques com derivats del fentanil i una substancia de tipus depressora com l’alcohol o fàrmacs per combatre l’ansietat, com les benzodiacepines, i en ocasions, estimulants com la cocaïna. Perquè ens fem una idea, la sobredosi constitueix actualment la principal causa de mort accidental als Estats Units. Cada any provoca més víctimes mortals que les que es produeixen en accidents de trànsit, i es cobra més vides que el nombre de soldats estatunidencs caiguts durant la Guerra de Vietnam o en els anys de major incidència de l’epidèmia de la SIDA.

I en tot això, l’OxyContin dels Sackler hi va tenir molt a veure. Per exemple, entre altres tergiversacions que van arribar a ser defensades davant de tribunals per part dels principals capitostos de Purdue Pharma (la majoria de membres del Consell Directiu eren de la família Sackler) en repetides ocasions, hi ha l’emmascarament de resultats d’estudis realitzats per la pròpia empresa que demostraven que l’oxicodona  -el principi actiu de l’Oxycontin- no oferia cap avantatge sobre les dosis adequades d’altres opioides potents. Així, en el context d’una crisis radical en l’ampliació de l’ús mèdic d’opioides des dels anys noranta que provava de donar resposta legítima al tractament deficient del dolor però que aviat va ser aprofitada de forma poc ètica per augmentar els ingressos de les grans companyies farmacèutiques, s’estima que els Sackler van guanyar la “friolera” de 35.000 milions de dòlars.

(c) El mundo

Un altre dels punts més controvertits que es destaca al llarg de la història de la nissaga Sackler, una de les més poderoses i riques dels Estats Units per sobre dels Rockefeller, és el seu marcat caràcter reservat i filantrop. Amb el sobrenom d’”Els Medici del segle XX”, van donar el seu cognom a universitats, sales de museus, centres de recerca, galeries i fins i tot un planeta fora del Sistema Solar. Al final, però, la controvèrsia va explotar, més de 500 ciutats dels Estats Units els van demandar i, entre d’altres, la National Portrait Gallery de Londres va rebutjar públicament una donació de 1,3 milions de dòlars.

L’imperi del dolor és, doncs, un treball d’investigació periodística tremendament exhaustiu i ben escrit. Una lectura molt plaent que es concentra en qüestions relacionades amb la promoció i comercialització de medicaments controlats i la seva supervisió normativa. En comparació amb les drogues no controlades, les drogues controlades, amb el seu potencial d’abús, presenten diferents riscos per a la salut pública quan són promocionades excessivament i mal prescrites sota una voràgine de cobdícia i poder com la mostrada per la família Sackler. I en el seu profundíssim anàlisi de la promoció i comercialització d’OxyContin, Patrick Radden Keefe ens il·lustra meravellosament dels problemes associats. La història de la família Sackler no s’hauria de tornar a repetir i demostra com de necessari és introduir modificacions legislatives en la promoció i comercialització de medicaments controlats per part de la indústria farmacèutica i millores en la capacitat de les agències reguladores per controlar i fer més segura la seva prescripció i venda. En definitiva, unes mesures que de ben segur podrien tenir un impacte molt positiu en el control de la salut pública i que evitaran futures crisis sanitàries com la protagonitzada pels Sackler, Purdue Pharma i OxyContin. Amén.

Comparteix
Anterior“A(través)ando Galicia” de Fran Zabeleta
SegüentCrítica de “Dopesick”
Vigatà d’adopció però hilarienc (vaja, de Sant Hilari de Sacalm) de soca-arrel. Investigador de noves teràpies avançades contra les malalties cardiovasculars al Campus Can Ruti de Badalona, estimo també el bon cinema i la literatura. Vaja, un altre dels molts apassionats que corren pels patis de butaques, biblioteques o llibreries d’arreu. Entre hores també m’agrada passar el temps fent critiques (sempre constructives!) de molt del material què visiono i llegeixo, a més de fer divulgació científica de forma més que amateur. De moment, doncs, i que us pugui interessar, això és tot. Salut i llarga vida a tota les formes de cultura que es fan i es desfan!