Al club de lectura que fem
amb els alumnes de 4t d’ESO hem llegit L’amic retrobat, de Fred Uhlman. No coneixia ni l’autor ni el llibre i la veritat és que ha estat una grata sorpresa.
El llibre ens presenta dos amics. Un és un nen jueu i l’altre pertany a una de les famílies més importants de Suàbia (una regió d’Alemanya). L’arribada al poder de Hitler i el clima antisemita que surarà en l’ambient els portarà a posar punt i final a aquesta amistat. El nen jueu marxarà a Estats Units i, trenta anys després, tornarà a tenir notícies d’aquell vell amic de la infantesa.
Es tracta d’una novel·la molt curta, ja que té només 123 pàgines. Un lector expert la pot llegir en molt poqueta estona no només per la quantitat de pàgines, sinó també perquè la lectura és molt àgil i dinàmica.
La història està narrada en primera persona pel propi nen jueu, qui ens explica com es teixeix i com es trenca aquesta amistat. Pel camí podrem veure quin era l’ambient de l’Alemanya del moment i la ideologia nazi. Per moments m’ha recordat a la novel·la El nen del pijama de ratlles.
El que més m’ha agradat és el final, ja que a banda de sorprendre, amb una sola frase Uhlman ho capgira tot.
Tot i que les històries sobre el nazisme em cansen una mica, aquesta m’ha agradat molt i és molt recomanable.
Agradarà a…
A qui busqui una novel·la curta d’aquelles que es llegeixen en un parell d’horetes.
No agradarà a…
Qui busqui una trama complexa. És un llibre simple, però amb molta força.
