Tinc els primers paràgrafs d’aquest article escrits des del setembre i no he tingut temps (i quan l’he tingut, no hi he pensat més, tot sigui dit) per rematar-lo fins ara. In extremis. S’acaba el 2024 i això vol dir que s’acaben les celebracions del 30è aniversari d’un dels animes de la meva vida. Potser no el millor ni el que m’he empassat de cap a cap (tot i que pocs episodis em falten), però sí que és un anime m’ha acompanyat al llarg de la meva vida. I ho ha fet en català.
Aquest 2024 hem celebrat el 30è aniversari de El detectiu Conan, una de les sèries de manga i anime més rellevants de la història contemporània. Creada el 1994 pel mangaka japonès Gosho Aoyama, aquesta obra ha conquerit públics de totes les edats gràcies a una combinació de misteri, enginy i aventures. Amb un homenatge clar a les arrels del gènere detectivesc i una narrativa captivadora, El detectiu Conan s’ha convertit en una sèrie icònica que ha deixat una empremta inesborrable, també a Catalunya.
Quan es parla de la sèrie, és inevitable esmentar les seves influències literàries. Gosho Aoyama beu directament de la tradició occidental del misteri, encapçalada per Arthur Conan Doyle, el creador del mític Sherlock Holmes, un referent indiscutible en el gènere. No és casualitat que el protagonista, Shinichi Kudo, faci servir el pseudònim Conan Edogawa, una picada d’ullet doble: per una banda, a Doyle, i per l’altra, a Edogawa Ranpo, pioner de la novel·la negra al Japó i figura clau de l’era Taishō. D’aquesta fusió entre orient i occident, neix un univers que ret homenatge a la lògica deductiva i a la narrativa detectivesca tradicional, tot adaptant-la a un estil més modern i dinàmic, capaç d’enganxar un públic global.
A Catalunya, El detectiu Conan es va estrenar el 17 de maig del 2001 a través del K3, i més concretament al 3xl.net, en un moment en què l’anime gaudia d’una autèntica edat d’or al país. El doblatge en català, encapçalat per les veus inoblidable d’Òscar Muñoz en el paper d’en Shinichi i de Joël Mulachs en el d’en Conan, va contribuir de manera decisiva a l’èxit de la sèrie. Episodi rere episodi, la trama va anar guanyant adeptes fins a convertir-se en una cita obligada per a molts joves catalans que segueixen amb emoció els casos del petit detectiu de l’americana blava i el llaç vermell. La cadena catalana no només va apostar fermament per l’anime, sinó que ha mantingut l’emissió durant anys, i ha ofert (fins el dia d’avui, però sumant-ne) 1097 episodis en català, segons l’enumeració internacional, una fita que pocs territoris fora del Japó han aconseguit, per no entrar a mencionar també l’èxit que les pel·lícules que fins i tot s’han estrenat a sales comercials, també doblades al català.
L’èxit de la sèrie a Catalunya no és cap misteri. La seva barreja d’humor, misteri i emoció ha sabut connectar amb una audiència àmplia, des dels més petits fins als adults. Les trames, que es mouen entre assassinats, robatoris i secrets ben guardats, són un trencaclosques constant que exigeix atenció i lògica deductiva, qualitats que, al cap i a la fi, són l’essència del bon gènere policíac. A això s’hi suma un ampli ventall de personatges que van guanyar-se l’estima dels espectadors, des del carismàtic Conan fins al desastrós detectiu Kogoro Mōri, passant per Ran Mōri i els membres de l’Agència de Detectius Júnior.
Però més enllà de l’entreteniment, El detectiu Conan va portar a Catalunya un interès renovat pel gènere negre i detectivesc. La influència de Conan Doyle i Ranpo no passa desapercebuda per als aficionats, que han vist en aquesta sèrie una porta d’entrada a clàssics de la literatura de misteri. Alhora, la sèrie també reflecteix elements propis de la societat japonesa, des de la seva cultura fins als valors com l’amistat, la perseverança i la recerca de la veritat.
El 30è aniversari de El detectiu Conan és una oportunitat per mirar enrere i valorar el recorregut d’aquesta obra, que ha sabut mantenir-se fresca i rellevant al llarg de les dècades. Les pel·lícules derivades, els episodis especials i la continuïtat del manga demostren que l’interès pels misteris d’en Shinichi Kudo no ha decaigut, i les seves aventures continuen captivant noves generacions d’espectadors. A Catalunya, l’impacte de El detectiu Conan encara ressona amb força, com una part indiscutible de l’imaginari col·lectiu d’aquells que van créixer amb el K3 i com una obra actual perquè aquest passat 27 de novembre es van estrenar nous episodis de l’anime al SX3.
Gosho Aoyama ha aconseguit que un adolescent atrapat en el cos d’un nen s’hagi convertit en un símbol d’enginy i intel·ligència. Amb un peu en la tradició de Doyle i Ranpo i l’altre en la modernitat japonesa, El detectiu Conan ha aconseguit el que pocs personatges ficticis poden dir: transcendir el seu temps i el seu lloc per convertir-se en un fenomen universal que, trenta anys després, continua resolent misteris sense perdre ni una engruna del seu encant.
