No ho he llegit tot d’ell, però després d’haver-ne llegit tres novel·les, puc afirmar que Foenkinos és un autor que m’agrada molt. Les seves obres em fan passar una molt bona estona i em porten a entrar a llocs força desconeguts, com quan em va fer pensar en què podria haver-li passat amb el nen que no va ser seleccionat per ser Harry Potter en la fase final del càsting a Número dos.
En aquesta ocasió, l’autor francès ens presenta la història d’Éric Kherson, un home al voltant de la quarantena amb una carrera d’èxit a Decathlon. Tot i això, sembla que li falta alguna cosa… està separat, gairebé no veu al seu fill i se sent profundament insatisfet. Tot canvia quan una antiga companya d’institut li ofereix una feina al govern, cosa que veu com una oportunitat de canvi, però que finalment tampoc no el satisfà. Però en un viatge a Seül es topa amb un establiment anomenat Happy Life en què ofereixen un funeral simulat per viure la teva pròpia mort. Aquesta experiència el sacsejarà d’una forma tan brutal, que li canviarà la vida.
Amb aquesta novel·la, Foenkinos porta el lector a reflexionar sobre la felicitat. L’autor ens presenta la felicitat des de moltes vessants. Per una banda, com una imposició social: socialment has de ser feliç amb una carrera d’èxit, un sou elevat… cosa que no sempre porta la felicitat. També aborda la pressió social per assolir la felicitat. De cara a la galeria hem de ser feliços sempre. En la societat actual hi ha poc espai per a la tristesa, la soledat, la infelicitat o, en general, els sentiments negatius. De fet, molta gent s’entesta a fer-te sentir malament per estar trist quan tens feina, parella, estabilitat econòmica i altres estàndards socials que potser només t’aporten buidor i insatisfacció. Per acabar-ho d’adobar, aquesta felicitat forçada i impostada no només s’ha de viure, sinó també s’ha de compartir, exposar, airejar, treure a passejar davant dels altres.
Un dels punts forts d’aquesta novel·la és com l’autor, mitjançant una trama senzilla, una estructura simple i un estil narratiu àgil, ens porta a reflexionar d’una forma molt profunda sobre el sentit de la vida. En literatura, el què és important, però també el com; i Foenkinos aconsegueix fer fàcil allò difícil.
Com ja és habitual, l’autor treballa molt bé els personatges i la seva evolució. El que més m’agrada és que sempre ens presenta personatges ordinaris que podrien ser com qualsevol de nosaltres i ens porta a mirar allà on no mira ningú. Heu pensat mai com seria el vostre enterrament? Hem d’esperar a morir per valorar la vida? Sou feliços? Aquestes i moltes altres preguntes són les que s’obren quan aquest llibre es tanca.
La vida feliz és, sens dubte, una lectura enriquidora i colpidora que us farà plantejar-vos el sentit de la vida.
Agradarà a…
A aquells que es qüestionen l’existència mentre fan cua al supermercat. També és ideal per a qui gaudeix de personatges que no tenen la vida resolta (com gairebé tothom, vaja).
No agradarà a…
A qui creu que la felicitat és tenir una cafetera cara i una agenda plena.
