Fa temps, em vaig comprar La soledad de los números primos, un llibre que em van recomanar però que, com tants altres, es va quedar a la muntanya de pendents esperant el seu moment. Quina sorpresa descobrir que ja el teníem! Coses que passen quan juntes les biblioteques personals de dos bons lectors… La veritat és que no tenia massa expectatives quan el vaig agafar, però reconec que em penedeixo una mica de no haver-lo agafat abans.

La soledad de los números primos és la primera novel·la de l’autor italià Paolo Giordano editat en castellà per Salamandra. Es tracta d’una història profunda i melancòlica sobre la solitud, el dolor emocional i les relacions humanes marcades per la fragilitat.

La trama gira al voltant de la vida de dos joves, en Mattia i l’Alice, que arrosseguen traumes des de la infantesa. L’Alice pateix les seqüeles d’un accident d’esquí que la deixa amb cicatrius físiques i psicològiques, mentre que Mattia és un noi amb un do per a les matemàtiques, però marcat per la culpa per haver abandonat la seva germana bessona en un parc quan era petit. Els dos personatges es coneixen a l’escola secundària i, tot i la seva profunda connexió, no aconsegueixen mai superar les seves barreres interiors. Tots dos, com els nombres primers, són propers, però mai arriben a estar realment junts.

Un dels temes centrals de la novel·la és la incapacitat per connectar realment amb els altres a causa del dolor personal. Alice i Mattia comparteixen un sentiment de desajustament amb el món que els envolta, i les seves vides estan plenes de silenci, incomunicació i soledat. Giordano utilitza els nombres primers com una metàfora per descriure el buit que els separa.

A nivell narratiu, Giordano presenta la història amb una estructura que alterna entre passat i present i que ens ofereix una perspectiva sobre el creixement emocional dels protagonistes al llarg dels anys. Amb un estil contingut, l’autor aconsegueix transmetre les emocions dels personatges amb delicadesa, però sense caure en el sentimentalisme excessiu ni en el dramatisme.

Una de les grans virtuts del llibre és la seva capacitat per retratar amb profunditat els conflictes interiors dels personatges. Giordano no només parla de la solitud, sinó també del pes de les decisions, la incapacitat per superar traumes passats i la dificultat d’encaixar en el món. El llibre convida a reflexionar sobre la naturalesa de les relacions humanes, les barreres emocionals que creem, i com el dolor pot, en ocasions, determinar la nostra vida de forma irrevocable.

Per tot això, La soledad de los números primos és una novel·la commovedora i introspectiva que toca profundament el lector.

Agradarà a…

A aquells que busquen una història carregada d’emoció i reflexió. També als que van gaudir amb Gent normal, de Sally Rooney.

No agradarà a…

A qui tingui predilecció per històries més lleugeres, optimistes o d’acció ràpida.

 

Imatge de portada

AnteriorLes viatgeres del temps
SegüentCINECLUB VIC. Joan Baez: I Am a Noise
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.