Tothom, una hora o altra s’ha descarregat alguna cançó, una pel·lícula o un joc de forma il·legal, i és que la xarxa està plena de continguts culturals, però molts ciutadans no estan disposats a pagar per adquirir-los i els descarreguen de forma il·legal.
Les xifres de pirateria a España són alarmants; segons l’Observatori de Pirateria y Hàbits de consum de continguts digitals, un 84% dels continguts culturals que s’adquireixen són il·legals i el 51% dels espanyols pirateja. En el cas del llibre electrònic, el tema que ens ocupa, va perdre l’any 2013 1.837 milions d’euros enfront dels 585 de l’any anterior, de manera que a d’hores d’ara les xifres deuen ser esfereïdores després d’uns anys en què aquestes dades de ben segur que han anat augmentant.
Els experts assenyalen diferents causes per tal d’explicar aquests alts percentatges, però no s’apunten massa solucions. Per una banda, s’apunta a les mesures totalment ineficaces per part de les autoritats, les quals han perdut anualment més de 526 milions en impostos. Per altra banda, trobem la crisi, la gent estableix prioritats i com que no pot sortir tant descarrega contingut per tal de gaudir-lo a casa. Un altre aspecte a tenir en compte és la impunitat i la facilitat per dur a terme aquest tipus de pràctiques; fins i tot els buscadors —Google s’emporta la palma— mostren pàgines de descàrrega.
Per altra banda, moltes vegades penso qui ha de sancionar la llei; s’ha de culpar i sancionar les persones que descarreguen continguts culturals il·legalment? Les persones que violen la propietat intel·lectual i difonen el contingut d’una obra? Els intermediaris que permeten que aquest acte il·legal es pugui cometre? És cert que la pregunta és difícil de respondre, però no s’allunya gaire de quan vas a la universitat i un professor penja al campus virtual un llibre escanejat de la primera a la última pàgina o quan fotocopies un manual perquè amb prou feines pots pagar la matrícula. A més, a totes les biblioteques municipals (o gairebé totes) sempre s’han fet fotocòpies dels llibres… Hi ha alguna diferència entre piratejar un llibre i fotocopiar un llibre? Això em porta a resoldre que la pirateria no és una qüestió nova, tot i que sí que és una pràctica més habitual i més senzilla que anys enrere.
Finalment, per afegir una dada positiva, podríem dir que Catalunya i Castella i Lleó són les comunitats autònomes que menys pirategen i Andalusia, Comunitat Valenciana i Madrid les que més. Malgrat tot, aquesta és una batalla molt dura que la nostra societat encara no sap com afrontar pel fet que la pirateria és una pràctica que no està mal vista, ans el contrari. Encara s’ha de conscienciar la gent que a internet no tot és gratis i que hi ha coses que s’han de pagar independentment del format o suport amb què s’adquireixi. Finalment m’agradaria afegir que generalment, les persones que més continguts il·legals descarreguen solen ser les persones que més diners destinen al consum de cultura.
