Fa uns mesos, al febrer, l’escriptora catalanoargentina Flavia Company anunciava que deixava d’escriure. En realitat, deixava de signar les seves obres, però el seu estil i la seva dinàmica forma de presentar la vida continuen. I ho fa, per exemple, en boca de l’Andrea Mayo, que passa de ser una de les seves protagonistes a ser, precisament, la narradora (i autora) de La Planta Carnívora, és a dir, l’heterònim de la Flavia. Tot plegat, una provocació per fer més real tot el que llegirem a continuació.
Us la recomano si voleu una història sincera i crua? Sí. Es tracta d’un llibre curt, de ritme frenètic i de trama dolorosa que ens fa reflexionar sobre les relacions tòxiques i com de senzill pot ser caure en les xarxes d’una planta carnívora.
L’Andrea i l’Ibana són parella. Però no són felices. I aquest és el primer punt a destacar. El maltractament no entén de gènere. La manipulació contínua, la toxicitat a les parelles, l’assetjament i la violència arbitrària són les veritables protagonistes d’aquesta relació, juntament amb les dues noies. L’Ibana prendrà control de la vida de la seva estimada d’una manera malaltissa, inexplicable i com una vertadera planta carnívora que no deixa marxar mai la seva víctima fins que en troba una altra.
Els capítols (un total de 81) són hipercurts i narrats en primera persona per l’Andrea. Tot plegat ens recorda a un laberint que ens fa viure la situació caòtica i sense aire de la nostra víctima. De fet, tots els capítols estan enumerats amb l’1, per tal de no sortir d’aquesta bogeria malaltissa que fa dubtar l’Andrea de la lògica de tot plegat.
Empatitzar amb ella costa realment ben poc, i resoldre la primera qüestió del llibre és fàcil: de veritat pensem que mai ens podríem trobar en una situació així, en la qual la toxicitat pren el lloc a la comprensió, l’empatia o l’amor?
L’escriptora tracta el tema de l’abús sense complexos gràcies als sentiments de l’Andrea, que es treu de sobre els complexos i les pors i ens fa veure que sí: que pot ser massa fàcil acabar sent la pressa/víctima de la planta carnívora.
Menció especial mereixen els microrelats ficticis que s’intercalen durant la història i que ens ajuden a contextualitzar aquesta crua realitat. No és una lectura amable, bonica ni sentimental. És complexa i quotidiana.
Agradarà a…
Qui busqui noves maneres d’explicar realitats, d’una manera frenètica i tal qual ens expressem avui dia.
No agradarà a…
Les persones que creuen en la bondat de l’amor i només la part dolça de les relacions.
