Feia temps que tenia ganes de llegir alguna novel·la de Sara Mesa. N’he sentit dir meravelles, així que tard o d’hora havia d’arribar aquest moment. Potser us preguntareu per què vaig triar La familia i no una altra novel·la. Fàcil: m’hi vaig topar de cara i vaig sentir aquella crida màgica que sense saber com et porta a sortir de la llibreria amb el llibre en qüestió sota el braç. Tot i que m’ha faltat alguna cosa, la premissa i l’estil de Mesa m’han satisfet prou, de manera que seguiré llegint la seva obra.
La novel·la, com diu el títol, narra la història d’una família formada per un matrimoni, dos fills i dues filles. Al principi, Mesa ens explica els moments en què els nens i nenes viuen al nucli familiar, en un entorn d’opressió i gairebé dictatorial marcat pel tarannà autoritari del pare i la submissió de la mare. A continuació, com si fos un àlbum de fotos familiar i de forma força inconnexa, va entrellaçant retalls de l’època adulta dels membres d’aquesta família.
Aquesta desconnexió entre els episodis que ens presenta és potser aquest “què” que m’ha faltat. M’hauria agradat posar la mirada en més moments de la família i poder veure en quin moment s’esfondra aquesta estructura familiar bastida per la por, els silencis i els secrets inconfessables d’uns i altres. Unes quantes pàgines més no m’haurien fet gens de nosa… m’he quedat amb ganes de més.
Tot i això, crec que la idea que ens vol transmetre queda clara. Allò que vivim durant la nostra infantesa marca de forma inexorable les persones que esdevenim en edat adulta. També mostra com responen o com s’enfronta cada un dels membres de la família a totes les situacions que li planteja la vida en funció de la seva forma de ser i les eines que té en cada moment i les experiències que ha viscut.
Tot plegat, es tracta d’una dissecció, una mirada als interiors d’una família que, com totes, té més ombres que llums.
Agradarà a…
A qui li agradi fer el xafarder. També pot agradar a qui li agradin els retrats costumistes.
No agradarà a…
Qui busqui una novel·la amb una trama que es resolgui. Tampoc agradarà a qui busqui una història que segueixi una línia cronològica.
