Un estudi recent publicat per uns investigadors de Brasil conclou que la prosòdia pot ajudar als infants amb dislèxia.
La dislèxia, la dificultat per comprendre i reproduir paraules escrites, afecta aproximadament entre un 3 i un 6% de la població. Normalment es detecta a la infància, durant l’etapa d’aprenentatge de la lectoescriptura. No obstant, els adults també es veuen afectats er aquesta síndrome.
La dislèxia té múltiples manifestacions, com poden ser la dificultat per llegir o les faltes d’ortografia. També depèn de l’idioma de la persona. Per exemple, en el cas del castellà, on hi ha regularitat fònica (cada lletra representa un únic so diferent) hi haurà menys dificultats que en el català o l’anglès, on una mateixa lletra pot representar diversos sons. Això passa perquè el nostre cervell associa el so a la lletra. Per tant, si hi ha més d’un so associat a una mateixa lletra, les persones amb dislèxia tenen una dificultat més a l’hora d’escollir quin és el correcte en cada cas.
La prosòdia és la musicalitat i el ritme propi de les paraules. Per tant, segons aquest estudi, una bona ajuda per a aquests infants seria poder llegir contes que juguin amb la musicalitat del llenguatge i que els permetin deixar-se de preocupar per com llegeixen i començar a gaudir del que llegeixen. Els contes rimats poden ser uns bons aliats.
Nosaltres us proposem tres contes rimats:
Autor: Emili Teixidor
Editorial Cruïlla
Autora: Carmen Gil
Corombel Editorial
Autor: Pere Rosselló Bover
Editorial l’Abadia de Montserrat
