Una comèdia fresca, divertida i lleugerament desconcertant. Pocs adjectius són necessaris per explicar l’obra T’estimo però no tant que ofereix el Teatre Gaudí de Barcelona. Fresca perquè es gaudeix amb serenor, amb un guió que allibera el públic d’exigències i preocupacions. Divertida perquè provoca nombroses rialles del públic durant tota la representació. I desconcertant –en el bon sentit de la paraula– perquè els dos personatges masculins, en Fede i en Robert, s’entesten en participar en una mena de joc de les cadires que no deixa veure qui dels dos es quedarà dempeus i palplantat al final de l’obra.

T’estimo però no tant està dirigida per Miquel Murga i és la darrera adaptació de la comèdia Pares y Nines escrita pel dramaturg val·lisoletà José Luis Alonso de Santos. La proposta teatral ofereix al públic assistent la relació d’amistat entre un informàtic, en FedeJosep Linuesa–, i un professor d’institut, en RobertFerran Castells–, amics fins i tot després d’un passat comú amb la mateixa dona, la Carmeta, que es manté a les seves vides malgrat no trepitjar en cap moment l’escenari. Qui sí que el trepitja és la Nines, -interpretada per una novell i jove Mònica Corral-, la veïna d’en Fede i en Robert i responsable de les seves enèsimes tribulacions amoroses.

Quan la Nines entra en escena, el desconcert creix i recorda en el seu comportament, i fins i tot en el seu nom, a aquella insinuant jove francesa de Ninette y un señor de Murcia, una de les obres estrella de Miguel Mihura. Sense la profunditat i complexitat dels altres personatges, meravellosament interpretats per Linuesa i Castells, la Nines queda en segon pla i assumeix dins la trama la funció de complicar encara més l’estranya relació dels seus veïns.

Les dificultats d’en Fede i en Robert per aclarir els seus sentiments davant els reptes amorosos als que s’enfronten creen una divertida comèdia molt recomanable per passar una bona nit de teatre.

T’estimo però no tant es pot veure de dimecres a diumenge a la sala gran ‘La Claca’ del Teatre Gaudí de Barcelona fins l’1 de febrer de 2015.

testimo_pero_no_tant

 [td_text_with_title custom_title=”Sinopsi”] El Fede, un informàtic, i el Robert, un professor d’institut en atur, són dos amics que comparteixen pis de forma eventual i que, a més, també comparteixen un mateix passat i un complicadíssim present. Tots dos van estar casats amb la Carmeta i actualment han entrat en conflicte per una altra dona: la Nines, una veïna molt més jove que ells que els porta als dos de bòlit.

La situació amb la Nines i els llastres del passat provoquen una sèrie d’embolics i malentesos que complicaran la seva relació actual i els portaran a viure escenes d’autèntica bogeria que compliquen la trama, sempre en to de comèdia.

AnteriorEls booktubers: la nova forma de conèixer i recomanar literatura
SegüentLa dislèxia i la lectura
Avatar photo
Sóc periodista i treballo en l'àmbit de la comunicació corporativa, la informació esportiva i la maquetació web. El meu temps lliure és tan limitat i es reparteix entre tantes passions culturals i d'oci (literatura, cinema, teatre...) que segurament no en dominaré mai cap.