Títol: Si tú me dices gen lo dejo todo: Monólogos científicos para reírse de los teoremas, las bacterias y demás curiosidades.
Autor: Big van científicos sobre ruedas
Any de publicació: 2015
Editorial: La esfera de los libros
“La ciència pot ser divertida”. “Qualsevol tema científic pot tenir la seva vessant humorística”. “Existeixen monòlegs científics molt graciosos”. Anys enrere ningú hauria cregut aquestes afirmacions, però la sèrie de televisió Big Ban Theory va començar a obrir el camí cap a una ciència divertida i per a tots els públics, un camí que van aprofitar els autors d’aquests monòlegs per explicar-nos les seves especialitats científiques d’una manera molt entenedora i divertida. La vida amb humor sempre és millor i la ciència no n’és una excepció.
La temàtica és molt diversa i va des de l’univers fins a les minúscules bactèries, passant per les plantes, la genètica, els terratrèmols o inundacions… Així doncs, podem entendre com s’estudia l’univers, les peculiaritats del mar mediterrani, com podem tornar-nos invisibles, els transgènics o el mecanisme d’acció de les cèl·lules canceroses, entre altres.
També ens ofereix recomanacions mèdiques com a excusa per prendre un gintònic, com per exemple que l’alcohol desinfecta o que la tònica porta quinina que mata el “bitxo” de la malària. També ens aporta consells per fer-nos rics, diu per exemple que si volem una fàbrica d’or hem de comprar una estrella, ja que en les estrelles és on es formen els àtoms de tots els objectes. Fins i tot ens descobreix quina és la millor feina del món: ser físic de partícules, una feina en què et dediques a trencar coses i en lloc de renyar-te cobres per fer-ho.
Enmig dels monòlegs és habitual trobar referències actuals, la qual cosa els fa més lleugers i et fa somriure, com per exemple: “La radioactividad, como los restaurantes de hamburgueses MacDoÑa, es omnipresente, está por todo el planeta, no hay rincón que se libre.” o “Una guerra más sangrienta, más atroz, más salvaje que la que tiene Wipp Express contra las manchas es la guerra contra las bacterias patógenas.” quan ens parla de la comunicació entre bacteris anomenada Quorum sensing i la compara amb el WhatsApp bacterià. O en parlar de gens i de la petita diferència que existeix entre els essers humans (0,1%), fet que dóna per pensar quan per exemple es compara Mozart amb Falete.
Un dels meus monòlegs preferits es titula “La planta, cuanto más peluda, más cojonuda” i comença preguntant als lectors en què s’assembla un ós a una planta. Per si us heu quedat pensatius (com jo) aquesta pregunta es basa en la dita popular “el hombre como el oso, cuanto más peludo, ¡más hermoso!”. Doncs resulta que les plantes tenen més pèls del que ens pot semblar a simple vista i es diferencien dels nostres perquè s’anomenen tricomes, i a part de protegir-les del fred i la radiació també serveixen per produir substàncies amb diverses utilitats com per exemple per protegir-les dels depredadors, per comunicar-se entre elles, per atreure els pol·linitzadors…
És un llibre molt original on es recullen una gran varietat de temes diferents dins el món de la ciència. No obstant això, he trobat una clara inclinació pels temes més físics i astrològics i una mancança pel que fa al sector més naturalístic. I per trobar algun petit defecte més, cada monòleg té una posterior explicació sobre el tema que s’ha tractat per poder-hi aprofundir més. El problema està que en lloc de situar-la just després del monòleg pertinent, es troben totes les explicacions agrupades al final del llibre, fet que genera una mica de barreja mental. Dit això, esperó que puguin corregir aquestes apreciacions en futurs llibres amb més monòlegs nous i que continuïn fent conferències amb els monòlegs per fer-nos riure.